Salvador i Segarra, Matilde
Excma. Sra. Matilde Salvador i Segarra.
(Castelló de la Plana, 1918 - València, 5 d'octubre de 2007) fou una compositora i pintora valenciana. Va ser una de les figures més representatives de la música i de la cultura del País Valencià.
----------------------------------
El 23 de març de 1918 va nàixer en la casa número 10 del carrer de Falcó, al costat de la Porta del Sol, filla de Josep Salvador Ferrer i Matilde Segarra Gil.
Valenciana i Dona de l'Any,
Fadrí i Medalla d'Or de les festes de Castelló, en 2000,
i de la Universitat Jaume I.
Filla Predilecta de Castelló, en 2004.
Vintera de l'Associació cultural "Els 20 del 88", en 2004.
--------------------------------------------------
Biografia
Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Va estudiar amb son pare, la seua tia Joaquima Segarra, pianista d'anomenada, i posteriorment amb el compositor Vicent Asencio (1908-1979), que més tard esdevindria el seu espòs.
Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, havent musicat poemes de Bernat Artola, Xavier Casp, Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.
Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets El segoviano esquivo (1953) i El sortilegio de la luna, de 1954. També és autora de les òperes. La primera va ser La filla del Rei Barbut , basada en Tombatossals de Josep Pascual Tirado estrenada a Castelló de la Plana al 1943. Vinatea recrea un episodi de la Crònica de Pere el Cerimoniós, amb text de Xavier Casp. Aquesta darrera es l'única òpera estrenada per una dona al Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena va tenir lloc l'any 1974. Igualment, va realitzar obres per a la Comissió Diocesana de Litúrgia.
Altres de les seves obres destacables són Betlem de la Pigà i Cantata dels dotze estels, amb lletra de Miquel Peris, o Cant de la terra nativa. També va realitzar encàrrecs per al Festival Coral de València i la Federació Catalana d'Entitats Corals.
Va compondre també música religiosa com Missa de Lledó, en honor a la Mare de Déu del Lledó, patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la Missa de Perot, així com la cantata Les Hores sobre poemes de Salvador Espriu i sota el patrocini de la Fundació Joan March. També va estrenar les mises Retaule de Nadal, Mujeres de Jerusalén (per encàrrec de RNE o Cervantinas (per encàrrec de la Comisaría Nacional de Música).
Entre els seus recitals a Espanya, França o Itàlia destaquen intèrprets com Josep Iturbi, Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé o Carme Bustamante.
Va desenvolupar una relació afectiva especial amb la cultura de L'Alguer havent dedicat diverses obres a aquesta ciutat sarda de parla catalana.
Tant Matilde Salvador com el seu espòs segueixen en un principi la línia estètica del darrer Manuel de Falla, és a dir, el neoclassicisme d'El Retablo de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influència que és particularment evident, en el cas de M. Salvador, en la seua òpera La filla del Rei Barbut. Malgrat haver-hi una comunitat estètica, cada membre del matrimoni va mantenir la seua línia personal.
Va ser professora al Conservatori Superior de Música de València i va destacar també com a pintora sobre vidre, conreant un estil naive molt personal, participant en diverses exposicions.
Distincions
