Càrrecs d'ens no vinculats

Les colles representen, en general, el que s’ha denominat com a «ens no vinculats». El fenomen respon a una vivència autònoma de la festa magdalenera, però caldria matisar el sentit de la «no-vinculació». L’absència d’organització protocol·lària de totes aquestes colles no significa que moltes d’elles no participen dels actes centrals de la festa, especialment del Pregó (com a espectadors i algunes també desfilant), de la Romeria de les Canyes, de la Desfilada de gaiates (d’espectadors) o de l’Ofrena de Flors a la Patrona. En els últims anys hem assistit a la integració de diverses celebracions col·lectives o pròpies de les colles en el programa d’actes oficial, com el sopar del dilluns de Magdalena, el dia de les paelles o les actuacions musicals al carrer.


AL VOLTANT DEL NOM DE LES COLLES.
Joan-Bta. Campos Cruañes 
Llibre de la Festa, 2009

La Federació Colles de Castelló va nàixer el dia en què representants de divuit colles van signar els Estatuts d’una nova associació cultural, al saló d’actes del Centre Municipal de Cultura. Corria el mes d’octubre de l’any 1993. 

Els primers anys del col·lectiu fester van ser d’una activitat frenètica. S’hi organitzaven propostes, es formaven comissions de treball. Hi havia entusiasme i molta il·lusió. Tothom deia la seua per tal d’aportar idees a un projecte en comú. La participació activa a la Cavalcada del Pregó, mitjançant la representació d’escenes costumistes o l’aportació desenfadada dels cadafals, la dignificació de la Tornà de la Romeria, la creació de l’Escola Municipal de Dolçaina i Tabal, a l’any 1994, i la recuperació de la festa de la Nit de Sant Joan..., van ser algunes de les primeres apostes. Una saba nova començava a envescar les Festes de la Magdalena. La Federació anava creixent.  

Durant els primers anys de vida, la Federació va duplicar el nombre de colles associades. Amb una personalitat pròpia i diferenciada d’altres maneres d’entendre la festa, les colles federades i, per extensió, el paper de les “colles” va assolir un protagonisme social inqüestionable. Però, calia fer una nova passa endavant. 

Una fita cabdal d’aquella primera època va ser, sense dubte, l’organització del III Congrés Magdalenenc. Una proposta que va ser acollida al si de la festa amb no pocs recels. Això no obstant, el repte, era important. El Congrés es va celebrar al juny de l’any 1995. El col·lectiu de les Colles havia signat la seua majoria d’edat.

La primera publicació

Va ser amb motiu d'aquell Congrés que un grup de gent de colles ens vam entestar a treure una publicació que arreplegara el tarannà de l'associació, a través de l'estudi dels noms de les colles, com un intent de donar a conèixer el col·lectiu als castellonencs. El moment era propici, i, a més a més, la iniciativa significava també crear un canemàs per a l'esdevenidor. El punt de partida d'un projecte "editorial" que aniria creixent o decreixent amb el bategar del temps.

La idea, però, formava part d'una proposta més ambiciosa. Volíem encetar el camí a les publicacions. Necessitàvem crear un marc referencial, el vehicle que projectés el món de les colles federades a l'exterior. Vam pensar d'editar una revista de contingut cultural i fester que obrira una via de comunicació i diàleg amb el món de què formàvem part. Seria una publicació periòdica sobre el món de les Colles —una iniciativa que, finalment, va quallar a les festes de la Magdalena de l'any 1996, amb la sortida al carrer del núm. 0 de la revista Plaça Major—. Una revista de contingut cultural que, amb el temps, ha esdevingut un referent informatiu de l'activitat de les colles federades a la nostra ciutat.

Al voltant dels noms de les Colles era la primera publicació que anava a editar la Federació. Vam escollir el tema dels noms de les colles, perquè ens semblava que, en un col·lectiu tan ample i divers com la Federació, aquest motiu era, tot just, el nexe d'unió entre tots. "Units en la diversitat". Aquest va ser el lema que ens va encoratjar a treballar.

Es va crear una comissió de treball formada per Laura Rodríguez (L'Aljama), Rafael Alabau (Xamarrusquers), Ramon Sanz (El Magre), i el sotasignant (Salandratxo). I, ens vam ficar a fer feina. Es dissenyà una enquesta ad hoc. Sol·licitàrem la col·laboració de totes les colles federades, perquè ens explicaren d'una manera planera, allò que s'amagava darrera del nom de cada colla, quina era la significació que li donaven. Volíem saber, en definitiva, el com i el per què de tot plegat.

Vam recollir aquest material. Vam fer una primera classificació dels noms. Però no ens conformàvem a crear un cens de les colles i prou. La publicació naixia amb la voluntat de divulgar i alhora d'informar. Li vam donar forma als obradors de la impremta Papers Impressos, de Castelló. I, es va fer una primera edició de 3000 exemplars que va comptar amb el patrocini de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Castelló de la Plana.

Finalment, la publicació es va presentar al saló d'actes del Centre Municipal de Cultura, durant la primavera del 1995, dins el programa d'activitats de la celebració del 50 Aniversari de les Festes de la Magdalena.


Una reedició necessària

Ara, deu anys després del naixement de la Federació de Colles, surt al carrer una nova edició —revisada i ampliada— de Als voltants dels noms de les Colles. I això és un motiu de satisfacció. Primer, perquè s'aconsegueix un dels objectius principals que la van propiciar: el de fer una publicació dinàmica que s'anara enriquint amb el pas del temps i, segon, i el que crec que és més important, perquè això és un signe fefaent de la vitalitat i el dinamisme que ha assolit el col·lectiu de les colles federades a la nostra ciutat.

Aquesta nova edició rehabilita l'anterior, actualitzant-la, mitjançant la incorporació de les colles que s'han anat afegint al col·lectiu fester al llarg dels darrers anys. L'obra que ara es presenta posa al dia l'entitat. Es tracta d'un treball acurat que naix amb la intenció de respectar el passat —és per això que s'han mantès els noms de colles que, malgrat que ara ja no en formen part del col·lectiu, si que en formen part, en canvi, de la seua història— alhora que l'actualitza, tot incorporant una nova fornada de noms que amplien i completen l'onomàstica de l'entitat.

Ara com adés, la publicació manté el propòsit inicial que la va fer nàixer: (...)"transmetre, d'una manera senzilla, l'essència d'aquesta Federació, mitjançant l'estudi dels noms de cada una de les colles que la integren."[1]

Aquesta era una feina que calia mamprendre, tard o d'hora. La nova publicació ha estat repensada amb una clara vocació històrica, perquè arreplega l'empremta de l'ahir, passa llista a l'avui del col·lectiu, i obri una porta per tal que entre l'aire fresc del demà. Tot plegat, es tracta d'una reedició necessària que —segons la meua opinió— arriba en el moment oportú.

Dèiem i diem que el motiu principal d'aquest treball és el de recuperar els noms de les colles de la nostra memòria històrica, proposant una aposta de futur que ens ajude a definir-nos com a col·lectiu fester.

Aviat celebrarem el Xè Aniversari de la fundació de la Federació Colles de Castelló. Potser, encara ens queda molt a fer, però, és ben segur, que amb iniciatives com aquesta estem en el bon camí.


15 anys de Federació

El passat mes d'octubre del 2008, la nostra Federació ha complit 15 anys d'existència i a hores d'ara, gairebé superem les 150 colles federades, només hem multiplicat per cent les colles fundadores.

Llavors ja ens estem plantejant fer una tercera reedició d'aquesta publicació.

[1]A tall de presentació. Pròleg a la primera edició de Al voltant dels noms de les Colles, pàg. 1. Federació Colles de Castelló. Castelló de la Plana, 1995