Colón Bauzano, Tomás

(Castelló 30/11/1903- Argentina 27/12/1994).
Els primers estudis li van donar la base per a anar a Madrid en la seua adolescència i matricular-se en l'Escola de Belles Arts de San Fernando, on al finalitzar la carrera i en renyides oposicions va guanyar el premi Roma d'escultura, atorgat per un jurat del que era president l'insigne Mariano Benlliure. Es tractava d'una beca de l'Estat per a residir en la capital italiana, on va viure, va treballar i va compartir inquietuds i aprenentatges amb altres artistes de l'època.
Posteriorment va viatjar a Grècia, França i Alemanya on va coincidir amb Adsuara, que ja havia tingut ocasió d'acollir al seu jove paisà en el seu estudi de Madrid.
De tornada a Castelló va fundar l'acadèmia Forma amb un soci singular: el poeta Bernat Artola, damunt de la mort, la vida, en aquells anys en què el dibuix i el disseny li ajudaven a oblidar la seua fustració com a estudiant d'arquitectura.
És curiós com la biografia de vivències de Tomás Colon està molt pròxima a tres grans artistes nomenats amb el temps Fills Predilectes de Castelló: el citat Bernat, l'escultor Juan Adsuara i el pintor Juan Bautista Porcar. El poeta va ser com un bastó de suport en la seua acadèmia de titularitat compartida; Adsuara el seu gran valedor a Madrid i Europa en els seus anys d'estudiant. Porcar el va espentar per a modelar la nova imatge reliquiari de la Mare de Déu del Lledó en pedra alabastrina, que el propi sinyo Batiste es va encarregar de policromar en el seu estudi de l'hort de Victorino.
En 1932 Tomás Colon va contraure matrimoni amb la xicota castellonenca María Bartual. En aquell moment va guanyar la plaça de professor de l'Escola Provincial de Ceràmica, en Onda, pertanyent a la Diputació. Posteriorment va impartir classes en l'Escola d'Arts i Oficis de Castelló.
En 1940 va fer intents com a industrial en una fàbrica de ceràmica, mentres continuava complint els seus encàrrecs: verges emblemàtiques, belles maternitats, intencionades al·legories van aparéixer amb força en la societat castellonenca. 
Va ser a partir de la nova etapa magdalenera, en els anys 45, 46 i 47 quan l'escultor va impactar popularment amb Castelló a l'oferir les seues grandioses gaiates, aquell bell canastrell de flors de la Gaiata de la Ciutat i el monumental cavall de la Porta del Sol, entre altres realitzacions festeres.