Domínguez Blasco, Rosa
Personatge popular castellonenc. Filla del doctor Domínguez, que vivia al carrer Colon, en el cantó amb Mealla. En el Pregó del 1952, va ser una de les primeres dones que es va vestir de castellonera, sense exercir cap càrrec, com ara dama o madrina; va ser representant una de les partides de Castelló.
La seua presència en actes o festes es considerava necessària com a signe de l’èxit de la programació. Era una dona extrovertida, parladora, simpàtica sempre. Va ser l’última persona que va tocar la campaneta de l’estació de La Panderola, en l’últim viatge del tramvia, en agost de 1963. Sovint els organitzadors d’una celebració deien allò de «Vinga, xiquets, que ja està ací Rosita Domínguez, ja podem començar».
La seua imatge va quedar immortalitzada en una pintura al fresc de Joan Soler Blasco, que decora el menjador del Casino Antic de Castelló.