Secció de Col·lectius
L'alcalde Benjamín Fabregat Martí i la seua corporació municipal juntament amb alguns erudits castellonencs decidiren capgirar les festes de la Magdalena l'any 1944, perquè foren d'una altra manera a com havien sigut abans. D'aquest plantejament es va traure la distribució per sectors que encara hui disfrutem. Ara veurem com es fan els esmentats sectors.
En un principi els sectors que es crearen van ser dotze, però en 1982 es van augmentar a quinze, afegint el 13, el 14 i e1 15; en 1983 encara se'n van afegir dos més: el 17 i el 18, per acabar completant els dinou en 1984 amb el 16 i el 19. L'any 1983 es va canviar la distribució dels sectors antics donant-los una altra constitució no molt diferent i el nom que tenen a l'actualitat.
La Federació Colles de Castelló va nàixer el dia en què representants de divuit colles van signar els Estatuts d’una nova associació cultural, al saló d’actes del Centre Municipal de Cultura. Corria el mes d’octubre de l’any 1993.
Els primers anys del col·lectiu fester van ser d’una activitat frenètica. S’hi organitzaven propostes, es formaven comissions de treball. Hi havia entusiasme i molta il·lusió. Tothom deia la seua per tal d’aportar idees a un projecte en comú. La participació activa a la Cavalcada del Pregó, mitjançant la representació d’escenes costumistes o l’aportació desenfadada dels cadafals, la dignificació de la Tornà de la Romeria, la creació de l’Escola Municipal de Dolçaina i Tabal, a l’any 1994, i la recuperació de la festa de la Nit de Sant Joan..., van ser algunes de les primeres apostes. Una saba nova començava a envescar les Festes de la Magdalena. La Federació anava creixent.
Durant els primers anys de vida, la Federació va duplicar el nombre de colles associades. Amb una personalitat pròpia i diferenciada d’altres maneres d’entendre la festa, les colles federades i, per extensió, el paper de les “colles” va assolir un protagonisme social inqüestionable. Però, calia fer una nova passa endavant.
Una fita cabdal d’aquella primera època va ser, sense dubte, l’organització del III Congrés Magdalenenc. Una proposta que va ser acollida al si de la festa amb no pocs recels. Això no obstant, el repte, era important. El Congrés es va celebrar al juny de l’any 1995. El col·lectiu de les Colles havia signat la seua majoria d’edat.