Murga Típica Fadrell Camp

Fundada l’abril del 1972 per Josep Gargori -com a director-, promoguda per Miquel Soler i Barberà, subdirector, i per Francesc Vicent, Quiquet de Castàlia. Va comptar amb més de vint membres, que assajaven a la seu del Centre Excursionista de Castelló. Les teles coloristes dels vestits van ser proporcionades pel senyors Bernat i Grangel, de Tejidos el Metro. El barret canotier va ser subvencionat per Cafeteria Virginia, de la Porta del Sol. Va debutar en la part costumista de la processó del Corpus de 1972, entre els grups tradicionals (cavallets, nanos, arets, i gegants). Les lletres humorístiques i les músiques de la murga -creades per Marcial Vicent, Josep Gargori i Joanet Algueró, amb un ingenu exercici d’atreviment- van ser tolerades llavors per les autoritats amb una certa dificultat.
Els membres de la Murga Fadrell Camp van enregistrar, als estudis de Ràdio Castelló, l’himne del Club Deportiu Castelló, amb Miquel Soler com a baríton solista, versió que encara avui pot escoltar-se al mateix Estadi Castàlia.
La murga va popularitzar cançons com El del bombo mos festege, Canta i comenta la gent, Lo casòrio, Cobles (on es cantaven coses com ara: «Si les festes són per al poble, el poble només són quatre») i l’Himne del Centre Excursionista de Castelló.
Des de la Junta Central de Festes es va «oblidar» la invitació a la Murga Fadrell Camp per a participar en la desfilada final de la Magdalena dels anys 1973 i 1974. Sense suport oficial, sonada va ser la presència de la Murga en la desfilada de la Magdalena de 1974, amb alguns dels seus membres amb bicicleta i cantant «És la cançó de la Junta Central», al so de la marxa fúnebre de Chopin.
La darrera actuació a Castelló d’aquesta murga es va celebrar la nit del 27 de juny del 1974, en les festes de Sant Pere del Grau, al pati del col∙legi Elcano. L’agrupació, convidada per la comissió de festes de Sant Pere, va oferir les seues cançons davant unes dues mil persones, després d’una representació teatral de sainet. Va ser en un acte presidit per Pilar Gómez Bellés, reina de les festes de Sant Pere, i la seua cort d’honor. A finals de juliol del 1975, es va fer córrer la broma que la murga no podia actuar per estar fora de Castelló. En un telegrama, tramés des de Barcelona a Castelló a Quiquet de Castàlia, el representant del grup lamentava no poder arribar a temps per participar en les festes de sant Cristòfol, per avaria de l’autocar, després del que qualificaven com a «èxit arrollador de la murga en tota Catalunya». Mal vista per l’administració local de la dictadura franquista, pel sentit crític d’algunes cançons, va existir fins a l’agost del 1975.

Foto: