Festes del Raval de Sant Fèlix

José Juan Sidro Tirado
Clavari de Sant Fèlix 2009
Vocal Consell Municipal de Cultura
 

            Fer festa un cap de setmana llarg, comporta treball tot l'any, per això, moltes vegades, no hi ha massa gent disposada a dedicar part del seu temps lliure,  per aconseguir unes festes de carrer, de barri, dignes del patró. Tot i això, sempre, des de temps llunyans, hi ha hagut gent per tirar endavant la festa, i el sant, el nostre sant, Sant Fèlix de Cantalici, any rere any, ha canvia de casa al Raval, celebrant-se tota una sèrie d'actes religiosos i lúdics que han aconseguit mantenir la unitat del veïnat, a més a més d'una gran participació.
            Aquest podria ser un resum del treball que fan, que hem fet, i que faran amb xicotetes o grans variacions, aquells que hem participat en mantenir viva la nostra tradicional festa del barri dels caputxins.
            D'entrada el nostre any comença no en gener, sinó a l'octubre, el segon cap de setmana. És el dedicat a honorar el sant i a fer festa. Des de conferències, exposicions, passacarrers, balls, audicions, res del sant rosari, processons, celebració religiosa, sopars de pa i porta, músiques… i fins i tot tirà de rotllos des del balcó del domicili dels nous clavaris, té continuïtat en poques hores. Si el temps acompanya el Raval ix al carrer, fa poble.
            Després cada primer diumenge de mes torna a reunir-se en el res del rosari al domicili del clavari qui custodia la imatge fins l'any següent que tornarà a iniciar-se el cicle.
            Al llarg de tot l'any, clavaris i majorals, un total de 8 persones s'encarreguen de preparar un llibret i programa de festes, on escrits sobre el propi raval, fotos antigues, saludes, estampes i actes a celebrar, van acomodant-se entre les seues pàgines. També els diferents establiments col·laboradors es fan un lloguet al llibret a canvi d'una xicoteta aportació econòmica que ajuda a fer front a les despeses que tota festa ocasiona.
            Els mesos del cru hivern es dediquen a preparar la documentació necessària per poder optar a les subvencions oficials que Diputació, Generalitat, Bancs, Fundacions… puguen oferir. Cal presentar els projectes que ens agradaria fer per la festa. Amb molta il·lusió i una mica de sort, alguns es faran realitat.
            Arribats a la Quaresma clavaris i majorals participen en l'ofrena de flors a la Mare de Déu  del Lledó dins la setmana de festes fundacionals. Després cal preparar els ciris que Dijous Sant, acompanyaran “el Monument” a l'església parroquial del barri. És privilegi dels clavaris i empleats costejar aquesta “cera”.
            El 18 de maig és l'onomàstica del sant, és Sant Fèlix, i com a tal dia, la missa que es celebra a la parròquia de la Sagrada Família, als "frares de la Ronda", és pels difunts del raval. Clavaris i majorals encapçalen les pregàries oferides pels  difunts del Raval i en especial per aquells que han faltat al darrer any. També aquesta missa en record dels veïns que han abandonat la vida terrenal, es celebra el  dilluns següent al diumenge de la festa grossa.
            Al Corpus els nous clavaris, aquells que rebran el sant en acabar les festes a l'octubre, ja han d'haver completat l'equip amb 3 parelles  de majorals. Ara, a la processó, ixen acompanyats de la bandera i estendard, i tot el Raval comença a conèixer-los. La continuïtat està garantida.
            Abans d'arribar l'estiu o com a preludi d'aquest, es fa una reunió de presentació entre els clavaris i majorals actuants, els de l'any, i els entrants, aquells que es faran càrrec de la festa l'any següent. Naturalment és una reunió alegre que, moltes vegades, es fa al voltant d'una bona taula. També el llibre d'actes, que testifica la història viva del pas del temps, s'ompli amb les signatures corresponents i després serà validat amb la signatura del rector de la parròquia.
            L'estiu s'aprofita per anar enllestint els recorreguts dels passacarrers, despertades, processons, tornà, així com per anar sol·licitant els permisos necessaris per tall de carrer, tanques, escenari, presa de llum…. I tot allò que puga facilitar la festa.
            Al setembre el llibret ha d'estar a l’impremta i abans d'acabar-se el mes cartells i llibrets han de ser repartits per tot el barri. Cal anunciar les esperades festes  i pregar pel bon temps.
            I arriba l'octubre, cal prepara la peanya del sant, els fanalets, les flors, els ciris per la processó, els rotllos, les primes, el porrat, les estampes recordatori, els paners, la relíquia, la festa infantil, cal parlar amb els dolçainers, el grup que amenitzarà la cerimònia religiosa, també amb el forn que s'encarregarà de pastar les primes, sense oblidar-se del lloguer de cadires, de la compra de caramels,  de les  begudes…. i de convidar totes les dones del veïnat a participar en l’elaboració dels rotllets que es llançaran des del balcó.
            Cal multiplicar-se però sempre, sempre, a la fi la festa ix, el sant fa miracles i a mesura en què després passa el temps, l'enyor i el record d'aquells que han treballat tot l'any per mantenir la tradició fa que hi haja un regust per sempre del treball ben fet.
            Una tradició del nostre poble que venint de l'antigor, tot i el progrés i suposar una feina afegida, és manté arrelada en l'antic i a la vegada modern Raval dels caputxins, al Raval de Sant Fèlix. Per molts anys.