Festes del “Portal de la Puríssima”
Josep Antoni Pradells i Puig
Llibre de la Festa, 2010
Les "festes de carrer" són una fita històrica dintre del que podíem considerar com els costums tradicionals de la vila de Castelló.
Des de temps immemorial, els barris dedicaven uns dies de descans a fi de celebrar unes festes honorant el seu Sant Patró.
Tots ells tenien representada la seua imatge en una petita fornícula a la façana d'alguna de les cases del barri, del qual eren titulars. Concretament la de la Puríssima es pot contemplar a la façana de la casa núm. 152 del carrer d'Enmig.
Molt s'ha escrit i molt més es podria escriure d'aquestes festes, en general, però jo vaig a centrar-me en una d'elles, concretament en la festa del "Portal de la Puríssima“.
Per començar i centrant-me en el tema caldrà fer un petit recordatori dient que el "Portal de la Puríssima“ és la part del carrer d'Enmig que va des del carrer Colón - els quatre cantons – a la plaça de Clavé – el descarregador – i és precisament en aquesta zona on cada 8 de desembre té lloc la festa en honor a la Puríssima Concepció.
Esta celebració, que pareix ser s'inicia a meitat del segle XVIII.
Vicente Gimeno Michavila, en el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, de novembre-desembre de 1946 i en un article titulat “Viejos recuerdos de mi época escolar” , fa una cita que ja l'any 1884 els interns del col·legi de la Puríssima, (interns de l'Institut Vell, al convent de les clarisses, al carrer Major, on ara hi és la plaça de Santa Clara):
“Iban a la procesión o “tornà” de la Purísima, que celebraba el
vecindario de la parte norte de la calle de Enmedio”.
De la mateixa manera, existeix documentació gràfica que el 1905 hi havia processó.
La festa va tenir uns anys d'interrupció coincidint amb la guerra civil, però una vegada passada esta, de bell nou, va ser recuperada l'any 1938, segons consta en ressenya del diari “Mediterráneo”, (dijous, 7 de desembre 1939), anunciant les festes a celebrar eixe mateix any i en la què també es fa constar que l'any anterior ja es va celebrar l'esmentada festa. En arribar a aquest punt caldria fer constar que possiblement la imatge que es veneraria aquests anys podria ser de Josep Maria Ponsoda Bravo (1882-1963), escultor valencià especialitzat en imatgeria, encara que este punt no he pogut confirmar-lo. El que si és cert, perquè ho tenim documentat, és que el 1941 se li va encomanar una escultura de la Immaculada Concepció a l'imatger, també valencià, Josep Gerique. La comanda va ser tot un encert puix de les mans de Gerique va sortir una bellíssima imatge de la Puríssima que va ser, i és, l'orgull de tot els veïns, podent-se contemplar, en l'actualitat, a la Basílica del Lledó, al primer altar que hi ha entrant a mà dreta.
Però què va passar amb les esplendoroses festes del Portal de la“Puríssima”?
Simplement que van decaure, poc a poc, fins esdevenir en una missa que es celebrava a Lledó cada 8 de desembre, amb l'assistència d'una dotzena, mal comptada, d'antics veïns del carrer.
Tal vegada i aprofitant que a mesura que vaig escrivint estes línies acudeixen a la meua ment records d'èpoques passades, caldria fer una mica d'història sobre com era la festa de la Puríssima i per què va deixar de fer-se.
Jo era molt menut quan vaig començar a viure-la i per tant no recorde aquells primers anys, però més endavant ja comence a participar en la festa, seguint l'exemple que em donaven els meus pares, Josep i Aurèlia, de sempre implicats en el manteniment d'aquesta tradició i que mentre han viscut mai no han deixat de celebrar-la. I ara, si em permeteu, voldria aprofitar estes línies per a retre'ls el merescut homenatge per la seua dedicació i estima a la nostra sempre benvolguda Puríssima.
Però este senzill homenatge que dedique als meus pares, volguera, de tot cor, que fos compartit amb totes i cada una d'aquelles famílies que també van col·laborar, incondicionalment, que la festa es conservare viva al llarg d'una sèrie d'anys. Vaja, doncs, el meu record a les famílies: Segarra, Gómez de la Calle, Sáez, Pradells, Gor, Ventura, Pitarch, Miralles, Rambla, Godes, Fibla, Falomir, Queral, Gascó, Colomina, Pascual, Sanchis, Sol ... i algú més que, sense cap dubte també deuria estar en esta llista, però per molt que escorcolle pel meu cervell reconec la meua incapacitat per recordar més noms. Per tant pregue disculpes a totes aquelles persones que he pogut oblidar.
Els actes de celebració consistien, bàsicament, en una cercavila, al capvespre del dia anterior a la festa, en el que nombrosa quantitat de gent acostumava a seguir darrere de la banda de música, en el seu anar d'ací d'allà pel carrer.
Però la solemnitat arribava al següent dia, el dia 8, en el què ja de bon matí, els veïns començaven a engarlandar balcons, miradors i fins i tot finestres amb lluïts cobertors que donaven un caire festívol al carrer, també els clavaris mamprenien la tasca d'organitzar el trasllat de la imatge a l'església de Santa Maria on tenia lloc la festa eucarística.. Al damunt de la seua peanya, la Puríssima, eixia de casa del clavari que aquell any la deixava i acompanyada pels clavaris, les autoritats i per gran quantitat de gent, portadors de ciris, s'encaminava cap a l'església. Una vegada allí i situada a l'altar major i en lloc preferent, començava la solemnial missa en què el capellà oficiant pronunciava un brillant sermó que tots els presents escoltaven amb molta atenció i interès. Al rematar-se la missa, la comitiva mamprenia, de bell nou, el camí vers la casa del clavari, on la imatge romania exposada fins l'hora de la "tornada“ a fi de poder ser contemplada per tothom que volguera acostar-se a veure-la.
Per la vesprada, quan la claror ja fugia i la fosca començava a ensenyorir-ho tot, la gent anava omplint les voreres del carrer d'Enmig en espera que isqué la típica i esperada "tornada“. Al començar esta, ja tot el carrer estava de gom a gom d'ànimes expectants disposades a gaudir l'espectacle de veure passar la Immaculada i tota la seua comitiva. Mentrestant una nodrida tirallonga de ciris, en mans dels veïns, amics i simpatitzants de la festa, il·luminaven el camí que havia de fer la Puríssima, acompanyada, també, per la banda de música. Així mateix, els balcons i miradors apareixien abillats amb lluïts cobertors. També en nombrosos balcons s'havien col·locat uns fanals que amb la seua llum enaltien l'homenatge que tots els habitants del carrer li estaven reten a la seua patrona. Al finalitzar la processó, la imatge quedava dipositada a casa del clavari entrant que seria, fins l'any següent, l'encarregat de mantenir- la sota la seua custòdia.
Però en la dècada dels anys 60, la festa va començar a decaure. El canvi de costums, un decreixement dels valors religiosos i una transformació del veïnat, amb la incorporació de famílies vingudes d'altres llocs, al temps que famílies tradicionals en el barri es traslladaven a uns nous domicilis, en ocasions llunyans al carrer d'Enmig, van ser l'origen que el seu antic esplendor anara mustigant-se any rere any. Ve al meu record i encara sent certa angúnia, la darreria de la festa i aquelles pobrissones processons, jo m'atreviria a dir que gairebé patètiques, quan a l'anar cap a l'església duent la imatge a l'acte religiós, tan sols era acompanyada per 10 o 12 persones i els clavaris. La "tornada“ també va ser atacada per la mateixa malaltia i el que, anys enrere, va ser considerat com un dels majors esdeveniments dintre dels costums pairals del vell, encara que entranyable, Castelló, es va transformar en un acte mancat de la força que l'havia caracteritzat. L'acompanyament de la processó havia decaigut ostensiblement i el carrer ja no estava atapeït d'espectadors, com ocorria abans i per les seues voreres es podia transitar sense cap mena de perill a trobar entrebancs.
Tot açò va donar lloc, quan corria l'any 1971, que un grup de veïns sospesare la possibilitat d'intentar buscar una solució al problema. Es feren gestions diverses i finalment es va prendre la decisió de portar la imatge de la Puríssima al que aleshores era l'ermitori de la Mare de Déu del Lledó, - actualment basílica -, a un dels dos únics altars que restaven lliures. El dia 9 de novembre es va dirigir una carta a tot el veïnat convocant-los a una reunió al saló d'actes de l'antiga Cambra de Comerç per donar a conèixer les gestions que s'havien fet i que l'assemblea fera saber la sua opinió. Va haver-hi de tot però al capdavall la decisió va ser que es portare a Lledó.
Però el trasllat estava condicionat a refer l'altar, per que quedara com estaven els restants i allò representava unes despeses que, per importants, en aquells dies no estaven a l'abast que els veïns, per si sols, mamprengueren les obres. Noves gestions ens van fer dirigir-nos a l'Ajuntament i a la Caixa d'Estalvis - actual Bancaixa – aquesta última en el seu paper de veïna del carrer, sol·licitant els seus ajuts. Com, evidentment, no era suficient ni molt menys, una col·lecta per tot el veïnat va permetre recaptar el que mancava.
De tot l'avantdit puc donar testimoni perquè aquell any, com a clavari, em va correspondre fer més d'una de les gestions esmentades.
Al capdavall, el dia 8 de desembre de 1971, es va poder fer el definitiu trasllat de la Immaculada Concepció, patrona del denominat “Portal de la Puríssima” al seu nou altar a l'ermitori de la mare de déu del Lledó, on a les 10 del matí es va celebrar una missa amb la intervenció de la Schola Cantorum. D'aquest trasllat quede constància en una placa al peu de l'altar i que diu:
“Los vecinos del Portal de la Purísima a su excelsa patrona con motivo del definitivo traslado de su venerada imagen a este ermitorio de la Virgen del Lidón. Castellón, 8 de Diciembre de 1971”.
A partir de 1971 la festa a la Puríssima ja es va fer a Lledó. I va seguir fent-se, any rere any, sense cap interrupció amb una missa per a la qual es traslladava la imatge des del seu altar a l'altar major
Tal vegada algú dels que tinguen la paciència d'estar llegint estes línies i siga més escorcollador estarà preguntant-se que si la PURÍSSIMA es va deixar definitivament a Lledó i per tant no es van tornar a fer processons ... que va passar amb la peanya i els fanals de la mateixa. Doncs bé , ho aclariré encara que siga breument. La peanya , durant uns anys, va ser utilitzada per a portar Sant Blai el dia de la seua festa, com resultat de la gestió que la comissió de festes d'aquell carrer va fer amb l'agrupació de veïns del "Portal de la PURÍSSIMA“ demanant-los la cessió de l'esmentada peanya per substituir la seua que era mes petita. Sense cap problema es va acceptar la cessió tant de la peanya com dels fanals que hi tenia. Va transcórrer el temps i, crec recordar, al voltant de l'any 1986, tenint Sant Blai ja peanya pròpia, es va tornar la cedida al seu origen.
Una vegada recuperada la peanya, es va prendre l'acord de dipositar-la a Lledó i d'esta manera compartir amb la "Reial Confraria de la Mare de Déu del Lledó“ el seu ús en totes aquelles ocasions que es considerara oportú. I així queda constància en el document de cessió a la Confraria, datat el 17 d'abril de 1986, i el saluda d'agraïment amb què esta correspon a l'esmentada cessió.
El dia 31 de maig del mateix any, a les 10.30 hores de la nit es va celebrar, a Lledó, una missa seguida d'un:
"rosario de las antorchas en que la imagen de la Lledonera será sacada en procesión en una peana expresamente cedida para la ocasión por los vecinos del final de la calle Enmedio, del llamado Portal de la Purísima“. (Castellón Diario, sábado 31 de mayo de 1986).
Cal afegir, que els darrers anys, la festa no va desaparèixer gràcies a la constància que per mantindre-la van tindre tres matrimonis als quals vull citar perquè crec s'ho mereixen, ells són : Manuel Segarra i Fina Lopez, Santiago Gómez de la Calle i Carmen Segarra i Josep Pradells i Aurèlia Puig, ells ja ens van deixar, però n'estic ben segur que allà a dalt, on estiguen, seguiran celebrant la "seua“ festa de la Puríssima.
A principis de l'any 2003 un grup de persones, es van agrupar formant l'Associació Cultural “Portal de la Puríssima” a fi de recuperar les antigues festes i portar-les “al carrer”. El moviment va ser molt positiu de tal mena que aquell mateix any ja es va tornar a celebrar la Festa de la Puríssima al carrer d'Enmig.
Des d'aleshores tots els anys portem a la Puríssima des de la Basílica de la Mare de Déu del Lledó al “seu” carrer, a eixe carrer pel que, des de meitat del segle XVIII, ha estat “passejant-se” cada 8 de desembre. Per tant ara ha fet ja set anys que li fem la festa, tal i com s'ho mereix. Al temps que complim amb una tradició que sinó oblidada si que en certa manera ha estat minvada d'esplendor durant uns anys.
Cal dir que l'any 2006 vam considerar que la imatge havia de ser restaurada i vam fer gestions amb la Fundació Blasco d'Alagón que amb un excel·lent treball de restauració i amb una professionalitat digna de lloança, ens van deixar una Puríssima guapa ... guapa ... guapa.
Esperem, i ho desitgem de tot cor, que la tasca que aquell grup de persones va mamprendre, ara ha fet set anys, per que la Puríssima tinguera, de bell nou, la seua festa al carrer, continue per molts anys més i que les noves generacions siguen capaces d'enlairar la torxa que els “veterans”, per raons obvies, els deixarem un dia.
