Dansants del Corpus
José Juan Sidro i Tirado
Llibret gaiata 8, 2014.
La Nostra ciutat naix, com tots sabem, el 1251 gràcies a un document atorgat pel rei Jaume I d'Aragó permetent el trasllat de la Vila a la Plana que envoltava el turó de la Magdalena, lloc habitat permanentment des del neolític.
L'any 1264, només 13 anys després del trasllat, el Papa Urbà IV va ordenar tota la cristiandat celebrar la solemnitat del Corpus Christi el dijous després del diumenge de la Santíssima Trinitat, convertint-se al llarg dels segles en la festa més important del món cristià, constitutiva d'homenatge a l'Eucaristia.
Des de l'inici del segle XV, any 1409, es tenen notícies de la celebració d'aquesta festa al nostre poble, festa lligada a solemnes actes religiosos i diferents cavalcades, on intervenia tot el teixit social de la població, des de les Ordres Religioses i les institucions benèfiques i docents, fins els gremis i els representants de les festes de carrer.
Les celebracions i cavalcades eren organitzades conjuntament pel Consell Municipal, el clergat de l'església Major del poble que havia iniciat la seua construcció als inicis del segle XIV, i la col·laboració de la confraria del Santíssim Sagrament, el majoral de la qual, elegit per sorteig anual entre els cavallers i prohoms benestants del poble, era l'encarregat de pagar les despeses “de la cera” que la festa comportava.
Elements importants de la festa eren les representacions teatrals de caràcter breu i popular que recreant misteris bíblics i al·legories del Santíssim Sagrament es representaven primer en diferents llocs de la volta de la processó, i després mitjançant estructures mòbils, conegudes a Castelló com a “Carros Triomfals” amb grans artificis i vestuaris promoguts pels diferents Gremis locals.
La vespra de la festa s'engarlandava la porta principal de “Santa Maria”, mentre s'encenien llums d'oli al capdamunt del campanar, tradició coneguda entre nosaltres i recuperada no fa massa anys de “l'enfarolà”. Al migdia i després del vol general de campanes eixia de “Ca la Vila” una cavalcada en la que diverses al·legories prenien el carrer, destacant la popularment coneguda com a “Mare de Déu de la Burreta”, record de la fugida a Egipte, juntament amb els Reis d'Orient o “La degollà”, amb xiquets imitant els soldats romans en el moment de la matança dels innocents.
Per la vesprada eixien pels carrers més cèntrics de la Vila les danses dels Nans, els Cavallets, els Arets o Savoians i els Carros Triomfals, sobre un dels quals la Banda Municipal oferia un concert per concloure la jornada. Tanmateix la Cavalcada més important, solemne i completa desfilava el mateix dia del Corpus per la vesprada, precedint la processó amb la Custòdia i el Santíssim Sagrament, una processó que segons testimonis de l'època revestia especial solemnitat adornant-se els carrers amb cobertors i llums, fent-se “l'enramada” amb plantes aromàtiques, fulles i pètals de flor.
Precedint la gran processó, els Reis d'Armes, portadors dels escuts de la ciutat, la bandera municipal, els carros triomfals i les danses processionals: nanos, cavallets, arets o savoians, que ja el dia abans havien recorregut els carrers, tornaven a fer via, obrint el seguici.
Els nanos o nans representaven i seguixen representant uns genis una mica malignes, esperits infernals, que van d'un lloc a un altre, es posen amb tot el món i fan fugir els xiquets, protegixen els gegants quan van al seu entorn, i, segons tradició popular a Castelló, si un nan dóna un cop al cap d'un xiquet amb el seu castanyot, aquest no creixerà més.
La dansa que acompanya els nans consisteix en un creuament de les quatre parelles, una filada alternant per dins per canviar el cap de posició, que es repeteix i una jota final, amb una lletra que tot el poble canta adaptada a la música i que diu:
“Carracatxoc, barriguera i corretxot,
carracatxoc, bresquillera i albercoc,
corrocotxera, tira'm una pera
tira'm una pera i un albercoc”
per la qual cosa també als nans se'ls coneix popularment com a “Carracatxocs”
Els cavallets. Huit figures, quatre parelles, (de 4 kg de pes, 150 cm de llargada, i 50 d'amplada i alçada), construïts, els originals, parcialment amb vímet i vestits amb una acolorida indumentària i en cartró premsat i fusta els actuals. És diu que la seua música és molt semblant a la d'una coneguda sarsuela, i que el seu origen pot estar en la reminiscència de les representacions d'exaltació contra els turcs. En el cas de Castelló el ball dels cavallets consisteix en tres desfilades per fora, de cada una de les dues formacions militars de cristians i moros, i tres atacs frontals, el primer en línia, dos contra dos, el segon en diagonal, i el tercer parella a parella que acaba en batalla cos a cos.
Els Arets, savoians o arquets, pot ser siga de les tres danses processionals la més tardana en incorporació al Corpus castellonenc, ja que els membres originals que ballaven aquesta dansa dins la processó eren els xiquets de la casa de la Beneficència i la música de la dansa està treta del “Guillermo Tell” de Rossini. Sembla que no es ballava abans del 1850. Els xiquets dansants van vestits de pastorets, amb panderetes sense pell, d'ací també el nom d'arets, i tenen moviments simples de danseta que, inicialment es tocava amb flauta i no dolçaina.
Quatre van ser per molts anys els Carros Triomfals que també van participar en la processó. El dels regidors presidit per Sant Isidre, el dels panaders per la Puríssima, el dels moliners amb la imatge de la Mare de Déu del Pilar i el dels llauradors amb una imatge de la Mare de Déu del Lledó.
Seguia després la llarga processó amb totes les imatges de les festes de carrer i els seus clavaris, els gremis portant als seus patrons en peanya, les confraries amb les seues respectives imatges, les ordres religioses amb els sants d'especial veneració, els xiquets de la beneficència, els apòstols, cirialots i les autoritats... amb gran esplendor fins els anys 60 del segle passat.
Sembla que dins els daltabaixos que el manteniment d'aquestes manifestacions han tingut al llarg de la història, hui per hui ens trobem, gràcies a l'Associació de Dansants del Corpus i sobretot al recordat Vicent Pau Serra i Fortuño, en un moment de recuperació amb ànim de fer de la continuïtat de les tradicions un compromís de la joventut, únic que pot mantenir viva la flama d'una tradició llunyana.
Pot ser a alguna persona li pot semblar que aquestes coses són en aquest segle XXI fora de lloc, però a l'hora de la veritat fer les danses del Corpus, la vespra i la festa, tal i com es fa en l'actualitat, és un deure de la ciutat, una vella obligació que, per sort avui encara està viva.
I la demostració més fefaent que la festa està viva la trobem a l'internet. En aquesta pàgina:
http://www.dol-i-tab.com/Partitures/Danses-del-Corpus-de-Castello.html
podem trobar uns “arxius .zip” amb les danses processionals del Corpus de Castelló
. Els Nanos de Castelló (Carracatxocs)
· Els Cavallets de Castelló
· Els Arets de Castelló (o Arquets)
· Els Gegants de Castelló
· Els Degollaors de Castelló
Ara ja podeu tindre a l'abast aquestes partitures, ja sigue per tafaneria o per feinada. La peça Els Gegants de Castelló la va composar Fèlix Garcia Tauste al 1996, a petició de l'Associació de Dansants del Corpus. La peça Els Degollaors és obra del dolçainer Raület, composada a l'any 2000, coincidint amb la reaparició d'aquest grup després de 100 anys de desaparició per càstig de l'Ajuntament. Aquell any l'Ajuntament va donar l'indult al grup i va poder eixir.
Tot un món el de la dansa, un gran poble Castelló i una festa la del Corpus on tot queda lligat, danses, poble i festa, religiositat i laïcitat, fervor i cultura popular. Per molts anys !!!
Més informació:
BALLAR ELS NANOS A LA CORPORACIÓ MUNICIPAL.
"Tres jueves tiene el año que relucen más que el sol: Jueves Santo, Corpus Cristi y el día de la Ascensión".
