Colla POLSEGUERA
La Colla Polseguera naix en una capea a l’hivern de l’any 1981 al "Mas de Pino" (terme de Fanzara) a la voreta del riu Millars després de qüestionar-nos moltes vegades què fer quan s’acaba l’horari d’esdeveniments i actes “oficials” de les festes de la Magdalena de Castelló. La solució passà per aprofitar una casa antiga dels pares d’un dels primers socis (Ulogi) –una casa vella ubicada “dalt de la via”, concretament al carrer Mestre Llorens on hui s’ha obert un nou carrer.
De la pols del pati en fer la neteja va eixir el nom de la nostra Colla, i amb molta austeritat, va ésser un gran èxit, -encara que el veïnat no ho va veure amb molt bons ulls-. L’any 1981 va esser la primera Magdalena de la Polseguera. (Cal dir que la paraula colla no estava gens clara en aquells primers anys)
L’any següent vam "fer punta" al carrer" Félix Breva, el cau consistia en un gran pati amb un emparrat, propietat d’un dels primers components: Josep Antoni. Tenir el cel per coberta no va ser cap problema “amb bon vi i unes bones torrades de carn i embotits”.
Aquelles nits de les festes, voltant pels carrers de Castelló, - amb la bóta al muscle - i especialment a les revetlles que es feien a la Plaça Major eren el millor de la festa dels “Polsegueros”.
El 84 llogàrem una planteta baixa al carrer Gràcia, dins del centre històric de la Vila - molt prop de tot -, com a veïns d’enfront teníem a la Colla el Pixaví, aquest cau tenia una llar per a fer brases, on es cuinava de tot i més.
Aquell cau l’aprofitàrem molts caps de setmana per a fer festa, especialment al Nadal i Pasqua.
Com a tots els col·lectius, també van eixir problemes, i en acabar la Magdalena del 85 hi va haver una escissió de la Colla. Aleshores, i per esgotar massa el temps, a la Magdalena del 86 ens vam quedar sense cau.
Aquest any 86, i amb menys gent, ens vam proposar passar-ho bé acudint a més actes i voltar pels carrers (quin remei). Mitjançant un amic (Juanlu Barrachina), ens vam trobar amb un altre grup de coneguts, pel què ens vam qüestionar el retornar a tindre un nou cau, ara sí, amb més força i més experiència si cal.
L’any 86 encara hi havien poques colles (per cert, encara mal vistes pel veïnat i també per alguns organismes festers), buscàvem casa o local per llogar, nosaltres una de tantes, però ja prop de l’arribada de la Magdalena del 87 el vam trobar al carrer Ros d'Ursinos quasi al cantó amb el carrer Alcalde Tàrrega. Aquesta casa vella la vam amanir amb un entusiasme sense precedents, com no hi havien encara molts xiquets en la colla, passàvem moltes més hores al cau, fins a les matinades. La festa va ser un èxit !, inclús transformàrem un furgó per anar a la Magdalena.
Els “Polsegueros” en aquells anys teníem ganes de participar en diferents activitats, des de l’any 88 al 90 inclòs, vam tindre el cau al carrer Lagasca. Al mes de febrer del 89 ens vam constituir com associació cultural, (una de les primeres colles). Participàrem al XIV aniversari de l’associació de Sord-muts de Castelló, el maig del 90 en l’ofrena de la placa d’argent de la nostra Colla a la Verge de Lledó, acompanyats per “grapat” de colles d’una “primerenca” Federació de Colles.
Vam ser subcampions del concurs de boli, i també vam constituir l’equip de futbol sala de la colla. També l’any 90 alguns “Polsegueros” començàrem a xiular amb dolçaina.
El 1991 vam tornar a muntar el cau prop del “Forn del Pla”, concretament al carrer Verge de Lledó, en un antic taller de pulimentat de mobles (un altra vegada polseguera per tot arreu!). Com sempre, la bona taula, "els cremadets", "la dolçaineta", i com no, campions del trofeu de futbol sala del "Barralet"!.
A banda de la setmana de les festes de la Magdalena, en aquests anys vam fer diverses acampades i excursions. El cau del carrer Verge de Lledó el vam gaudir fins al final de les festes de la Magdalena de l’any 93.
Després de tres anys al forn del Pla, i per falta d’acord econòmic per a tornar a llogar el cau, vam fer un salt al carrer Terol núm. 6 , al Raval de Sant Francesc, molt prop de la Porta del Sol on encara estem hui.
Vam ingressar a la Federació de Colles de Castelló com a membre fundacional al mes de març del 94.
Així al pas dels anys, encara que canvien les modes i canvien les festes, per a nosaltres, el cau és el punt neuràlgic de reunió dels seus membres, gaudeix d’un espaiós cau per a xalar de la festa tot l’any.
Seguint amb la història de la colla, l’any 94 vam ser campions inter-colles de futbol sala. El 95 vam construir un cadafal amb capacitat per a 70 persones, ens agermanàrem amb la Gaiata 19 "La Cultural" en un acte juntament amb la Falla "Pensat i Fet" de la Vall d’Uixó.
Aquells anys, encara amb fills menuts, les festes de la colla no paraven ni un moment, actes populars oberts al carrer, xocolatades, sardinades per al veïnat, castells unflables, bou mecànic, concurs de "cagarrutes", revetlles amb orquestra, tot això amb l’acompanyament d´ una gastronomia tradicional casolana de primer nivell.
A l’any 2000 la Colla va complir 20 anys d’existència amb nombrosos actes, fent un CD amb un recull de fotos de molts anys de collers. També el 2000 vam viure l’agermanament amb dues colles de Castelló: la “Pepsi-colla”(els nostres veïns) i la Colla de Dolçainers, Tabaleters i Trabucaires “Xaloc” de qui alguns components de la Polseguera formen part tant com a dolçainers com Trabucaires.
Altres esdeveniments hem fet, sempre oberts a tot el poble: Revetlles al carrer, Actuacions de Play-Back dels majors i balls dels menuts de la colla, Jornades de Folklore tradicional, amb participació de grups de cases regionals: Aragó, Galícia, Andalusia, humoristes amateurs, grups de Folk, i en una ocasió, solistes i un grup de ball de l'Associació de Països de l'Est. En algunes ocasions també ens hem presentat a concursos de gaiates de mà.
Ens hem integrat en les festes tradicionals de carrer, concretament en les de Sant Cristòfol. De la Polseguera dos xiquetes han estat festeres, a més que la colla hem estat Clavaris del Sant l’any 2006.
Els xiquets han anat creixent, uns han format les seues pròpies colles i uns altres encara participen plenament de la Polseguera
Avui la Colla Polseguera gaudeix, d’una molt bona salut (solera de festa) encara que té el simpàtic destarifo d’aquell personatge del Tombatossals anomenat Duc de la Polseguera.
Respectar el veïnat, molta corretja dels membres (del veïnat també), afició per la festa, i capacitat d’adaptació a les noves tendències festeres, i a més a més, mantenint la tradició, tot i que són valors fonamentals que fan que la Polseguera xafe amb bon peu els primers graons del segle XXI.
