Colla PASPARÍS

La “pandilla” va ser el nucli fonamental al voltant del qual els membres d’aquest col·lectiu van estar units molt de temps.
Cada any, a les festes de la Magdalena es congregaven al Molí de l'Arròs amb els rotllos i les canyes per tal de partir en romeria cap a l’ermita de la Santa. I, això, any rere any, sense perdre el costum.
A poquet a poquet van començar a brollar les colles com un moviment integrador dins el món de la festa gran de la ciutat. La nostra Colla va ser gestada  l'any 1988, durant el menjar típic dels dilluns de Magdalena, allí mateix ja va eixir una junta gestora que va confeccionar uns estatuts i entre tots vam cercar un local i un nom. Vam quedar legalitzats a partir de 1989, ja no havíem d'esperar-nos indefinidament els uns als altres al costat del “fadrí”, ja teníem el nostre propi local i el nostre llibret de festa. Aquella “pandilla” tenia el costum de fer una paradeta en Sant Roc i reunions en la “Cafeteria Monterrey” ja tenia un cau.
Després de meditar molts noms vam decidir d’anomenar-nos amb el nom de PASPARÍS, perquè ens recordava la nostra infantesa.
Cal dir que pasparís és un localisme, una expressió d’ús col·loquial a la ciutat de Castelló de la Plana i la seua rodalia i, concretament, als terres costaneres de la marjaleria. El mot es refereix a un insecte que pertany al grup dels heteròpters semiaquàtics, de la família dels gèrrids depredadors eficaços. Aquest insecte també és conegut, a banda de pasparís, com a sabater.
Heu de saber que el gènere Gerris amb dos espècies freqüents als nostres contrades (Gerris najas i G. Gibbifer), són tots gregaris s’hi troben sempre un gran nom d’individus, sobretot a basses i rabeigs de cursos d’aigües netes, damunt la superfície dels quals patinen en ziga-zaga amb gran lleugeresa. Els xiquets, a l’arribar l’estiu, els caçaven i els fermaven amb un fil per tal de passar una bona estona.
D’altra banda i dins el folklore castellonenc hi ha una cançó, popularitzada pel grup Els Llauradors, titolada “La cançó del pasparís”, les primeres estrofes de la qual diuen així:
“A l’estiu i en l’alqueria,
que bona estona passàvem,
quina estona més feliç,
quan de xiquets ens anàvem
a caçar el pasparís.
Pasparís, cria’m un!
Pasparís, cria-me’n dos!...”
 
El nostre primer local va estar ubicat al carrer Marqués de la Ensenada, un local en ruïnes que ens va cedir un bon amic, Emigdio Garrido. Allí vam estar durant quatre anys i gràcies al treball que costa deixar en condicions aquest local, va servir per a crear un gran ambient festiu entre els socis. Les característiques del local que incloïa un pati a l'aire lliure, ens va donar la idea d'instal·lar un escenari per a actuacions i açò ens va dur a crear un grup de teatre valencià que ha realitzat diversos sainets dins de les festes de la Magdalena durant diferents anys, tals com “Els Matariles”, “Punt i Coma”, “Bous a Castelló”, “El organiste de Sollana” i altres igual de coneguts... A més per a col·laborar amb les festes i tenir una relació més directa amb altres colles vam iniciar el campionat del nostre joc preferit, el guinyot.
Quan vam haver de deixar el cau cercàrem un cau gran acord a les nostres necessitats, però molt llunyà a la festa, en el carrer Barrachina, però allí no notàvem l'ambient de festa i després de 4 anys vam tornar a començar la recerca i per fi vam trobar una cosa quasi perfecta, cèntrica d'una grandària mitjana però amb l'avantatge de poder tancar el carrer Pedro Aliaga i poder muntar un escenari i recuperar el nostre grup de teatre, allí hem estat fins a la Magdalena del 2007, i vam tornar de nou a la nostra recerca.
Durant tot aquest temps la Colla que en el nostre primer local tenia 49 socis i 52 xiquets, s'ha reduït a 26 socis i 27 jóvens que ja que han passat dels 20 anys. A data d'avui el nostre local es troba en el carrer Tosquella, núm. 2 tot i que es de tamany menut és gran de barra, aquesta creem que és l'única cosa que no ha canviat en tots aquests anys, encara que amb el temps el seu ús ha anat variant des del tipic de beure fins a aconseguir una bona xerrada, parlar de les festes, del que ens ocorre en el dia i de millorar les amistats; és el lloc de trobada on millorar les nostres relacions. En tot aquest “peregrinar” hem realitzat moltíssimes activitats, excursions, teatre en valencià, actuacions infantils, xocolatades, jocs tradicionals, paelles amb altres colles i veïns del carrer, concursos de disfresses, actuacions musicals, el primer festival de la cançó, etc… però el que ha tingut una especial rellevància a nivell extern és el nostre campionat de guinyot que enguany 2010 es realitzarà la XVII edició i que ens ha servit per a augmentar la relació amb la resta de colles, unint-nos especialment a algunes d’aquestes.
I com en totes les colles amb el temps han hagut moltes anades i vingudes de amics i socis, però segueixen estant la majoria dels quals la van crear i dels fills, que això és l’important perquè té futur.

Foto: