Colla MATAPOLL
La congolla MATAPOLL va nàixer l´any 1993. Des d´un bon començament el planter matapoll ha anat creixent, tot escampant les seues arrels amb força. I a cada dia que passava han acollit a tots aquells que volien gaudir dels fruits obtinguts.
El matapoll (Daphne gnidium) és un arbust de la familia de les timeleàcies. És un element mediterrani, nanofaneròfit heliòfil, freqüent a les formacions de Quercetea ilicis, especialment a les zones més degradades de les nostres contrades, com a conseqüència dels impactes ambientals (incendis, deforestacions...).
Es tracta d´un arbust d´1 m, d´alçària, més o menys, de tiges dretes i de moltes rames amb fulles alternes, lanceolades, linears i acuminades. Les flors són blanques i oloroses en forma de panícules terminals i els fruits són bacciformes en forma de drupes d´un color vermell quan apleguen a la maduresa.
Aquesta planta també es coneguda, a banda de matapoll, com astruc, tell i pintorell.
El poder metzinós de les plantes que formen la familia de les timeleàcies es coneix des de l´edat antiga. Els grecs la feien servir com a purgant poderós.
A Castelló de la Plana es coneix des d´antic el seu poder metzinós com també el des bolets que creixen pels voltants d´aquesta planta. La decocció de la corfa del matapoll al 3% s´ha utilitzat per a combatre la paritosi del polls (Pediculus capitis) en els xiquets.
Seguint l´ús popular de la planta, l´emplastre de la corfa de les branques s´ha utilitzat com a antídot tòpic en les picades d´alacrà i de serps.
Un altre ús curiós és el “matapollar”. Es tracta de posar matapoll dins d´un sac de tela que es nuga a les cames mentre la persona camina per l´aigua. Aixó produeix un atuïment als peixos per tal de fer-los més fàcils d´agafar.
Aquests collers pensen que ser de colla significa conviure “amb esperit festívol”, sobretot pel que fa a les festes magdalenenques.
