Colla ELS BOTICARIS

Mil nou-cents noranta-u és l´any escollit per la colla ELS BOTICARIS per a entrar a formar part del món fester castellonenc.
     Si volem trobar el com i el perquè d´aquest nom, hem de recular algun temps. Quan eren els anys fadrins de la majoria dels components d´aquesta colla, el lloc de trobada era el bar Anglès (Bar Montesinos), del ben recordat Sr. Rosendo, el qual era davant de l´església de Sant Miquel, al carrer d´Enmig. D´entre tot l´eixam de gent que era parroquiana d´aquell bar, destacava l´entranyable figura d´un home major: el Sr. Abelardo, que era el porter de tota la vida del Casino Antic. Abelardo els tractava com si fossen fills d´ell i sempre saludava al crit de “Eh... Boticaris! Borratxos!“ Era una persona apreciada per tots els que el coneixien.
     Tot i que el nom correcte hauria de ser Els Apotecaris, els de la colla Els Boticaris han volgut mantenir el nom de guerra d´Abelardo. Per damunt de tot l´Eh...Boticaris! és un crit de festa, de got a la mà, de rialla compartida, de germanor, de passar-ho bé entre els amics i les amigues.
     La definició que se’ns dóna d´aquest nom és que l´apotecari és el professor de farmàcia que prepara i ven els medicaments. Unes altres persones relacionades amb els apotecaris són els herbolaris i els triaguers. “Volem quel apothecari un coadjutor haja per nos elegidor en l´offici de la sua apothecaria intelligent”, Ordin. Plat. 89.
     Algunes locucions i refranys al voltant del apotecaris que hi podem trobar són: a) “Pareix un pot d´apotecari” (Vinaròs); b) “L´apotecari d´Olot, qui, preu per preu, se bevia la medecina”: ho diuen del qui, per no haver de guanyar res venent una cosa, la reserva per a ell mateix (Girona, Manresa); c) “Val més menjar que anar d´apotecaris”: vol dir que no s´han de plànyer les despesses per alimentar-se bé, car aquestes serveixen per estalviar les d´una malaltia  (Mallorca); “Apotecari aconductat, o bé pobre o condemnat” (Ibid.)

Foto: