Colla el Pixaví

Els inicis.
 
            Allà a la fi de l'any 1982, es reuniren uns quants elements i comboiaren el que després seria la Colla el Pixaví. La Magdalena del 1983 fou la que donà el tret de partida als 101 socis inicials que tingué la colla. Des d'aleshores ençà, vora una trentena d'anys d'història han fet que “el pixaví” s'haja convertit en referent fester dins el col·lectiu  de colles a la nostra ciutat.
 
L'esperit de la colla.
 
            Podria resumir-se en “conjunt de persones que s'apleguen lliurement per mantenir tradicions populars, i des del respecte a tots i tot fer festa i fer cultura, conformant una petita societat en la que a més de buscar integració es presenta aquella com a un medi òptim perquè cadascú a nivell individual puga trobar el seu sentit dins la societat festera, amb vinculació lliure i igualitària i sempre en direcció comunitària”.
 
Esdeveniments gestats per la Colla.
 
            Dos esdeveniments històrics arrelats ja al nostre poble han estat gestats per la nostra Colla. Ens referim a les pujades al Campanar del dilluns de magdalena, i a la festa anual celebrada a l'ermita de Sant Roc a la partida de Canet. Totes dues accions van paral·leles a l'esdevenir de la colla pixaví. L'any 1988 marcà la primera pujada al Campanar, i des d'aquell moment cap any hem fallat al compromís, amb explicacions “de viva veu” i documentació escrita que acompanya la visita. També i per iniciativa de la Colla, essent alcalde Daniel Gozalbo i regidor d'ermites el pixaví Antoni Porcar, va ser cedida a les darreries de l'any 1988 per l'Excm. Ajuntament de la ciutat, l'ermita de Sant Roc de Canet, essent nomenat el Cap de Colla del Pixaví, ermità honorífic de l'esmentada ermita. També des d'aquell moment, cada any, a més a més del dia de la romeria, l'ermita celebra festa; una festa pròpia, el darrer cap de setmana de setembre, en la que de manera popular sota el lema “A Sant Roc de Canet, de tot un poquet”, tot un ventall d'actes laics i religiosos tenen cabuda. L'any 1989 celebràrem per primera vegada la festa i vam estrenar uns goigs composats pel membre de la Colla V. Serra.  Dos elements marquen i diferencien la festa de l'ermita de la resta de festes de les ermites del terme de Castelló. L'un és que la festa grossa porta associada una romeria i un dinar de romiatge; la romeria, a les antigues fontanelles i “caldera de Sant Roc” per testimoniar el compromís de la colla en el compartir festa. L'altre els sentits homenatges que, des de l'inici, el pixaví ha volgut rendir a aquells col·lectius i persones, que sense massa rebombori han contribuït directament o indirectament al desenvolupament del poble fins arribar a ser una gran ciutat.
 
Produccions pròpies: Monogràfics, publicacions, llibrets de festa, gaiates de mà.
 
            Monogràfics: 1995,1996,1997 i 2001, dedicats respectivament a: El campanar, el meu carrer, viure és una festa i Sant Roc.
 
            Publicacions: Biblioteca bàsica “el pixaví”. Edició anual, de distribució interna, amb més d'una vintena d'estudis sobre roba tradicional, jocs populars, instruments populars, fauna marjalenca, xuclar-se els dits, danses i balls a Castelló, farmaciola fàcil...
 
            Llibrets de festa: que apareixen entre el final de les festes de la magdalena i la vespra de la nit de Sant Joan; es tracta dels “llibrets-revista de festa”, que venien a recollir amb pocs textos i prou imatges, el resum de cada any fester.
 
            Gaiates de ma: Molt abans que a la Junta de Festes  se li ocorreguera la idea d'organitzar un concurs de gaiates individuals, el pixaví ja havia apostat per la recuperació d'aquell element original i emblemàtic de la festa. Nosaltres, clars defensors allà on siga de la tornà de la romeria, vam incloure la gaiata de mà individual, com un element representatiu de la colla. Així des de les nostres desfilades “de contravolta” reivindicant una tornà oficial de la romeria, fins al dia d'avui, cada diumenge de magdalena en entrar pel “forn del pla”, el pixaví llueix les seues tres gaiates dissenyades i construïdes pels artistes de la colla En Josep Miquel Juan i Josep A. Pradells.
 
 
 
Premis, trofeus, distincions i donacions:
 
            Premis: En concurs de llibrets de Colla de la Generalitat Valenciana en els anys 1995, 1996, 1997, 2001 i 2008, havent aconseguit tant primers, segons, com tercers premis.
 
            Trofeus: En concurs de paelles intercolles: 1990, 1991, 1995 i 1998, futbol-sala: 1991, 1993, 2000 i 2003, i campionat de guinyot: 1993
 
            Distincions: Fadrí d'Or honorífic a la Colla per la seua contribució al món de la festa. Junta de Festes de Castelló, agraïment per col·laboració en el XIV Festival Internacional de danses de la Corona d'Aragó. 1997 i 1998, Roquer de l'any a Sant Roc de les Fontanelles, de Sant Roc de Canyaret i Cassola. 1999.
 
            Donacions: Pintura de Juan C. Lleó Montoliu, per part del propi autor i la muller Mª Dolores Falomir Gómez en agraïment per les facilitats en la cessió de l'ermita de Sant Roc de Canet per celebrar les seues noces d'argent. 2005, El “Tio Canya”, Joc de Castanyoles. En agraïment a la Colla per la seua tasca de recuperació de la tornà de la romeria. 2005. Hereus de Matilde Salvador “castanyoles”
 
Patrimoni cultural:
 
      Al llarg de la història de la Colla, el Pixaví ha anat, -unes vegades demanant-ho directament, i unes altres vegades sense demanar-ho amb massa insistència-, rebent de diferents “artistes” aliens a la pròpia Colla, algunes aportacions, que “gota a gota” i quasi sense adonar-nos-en han anat engrandint el nostre patrimoni cultural. I fent nostre el lema que tota pedra fa paret, hem anat recollint un, ara ja extens patrimoni: Amat Bellés, Bolumar, Lorenzo, Matilde Salvador, Traver Griñó, Juan C. Lleó, J.L. Estanislao, A. Martín, J.M. Juan, Agut, El “Tio canya”...
 
Cau i símbols:
 
Cau: Des del 16 de març del 1990 que vam fer la inauguració del Cau al carrer Cassola 23, - comprat amb l'esforç de tots els membres-,  els primers anys els vam passar en un baix al carrer Gràcia cedit per un membre de la Colla, fins al dia d'avui han estat molts els usos que la colla dóna a la casa. Independentment de l'ús primer i imprescindible que ha estat “el ser la casa de tots” al llarg de la setmana de festes i, de servir per realitzar actes festers al llarg de la resta de l'any com conferències i exposicions, celebracions de natalicis de menuts i no tan menuts, comunions, assajos del grup de música Saüc, del grup de la festa de la Rosa, del Betlem de la Pigà, improvisada escola de dolçaina i tabalet, celebració de piscolabis després de les representacions del Betlem de la Pigà, festes de cap d'any ...
 
Símbol: Josep Miquel Juan s'encarregà de dissenyar el símbol, l'emblema de la Colla, El Pixaví amb les ales desplegades oferint l'hospitalitat a qui vullga apropar-se i ja des del primer any, 1983, aquest ha estat l'emblema representatiu de la nostra entitat.

Foto: