Colla El Mitget
El nom de “El Mitget” fa referència a la Romeria: els mocadors que duem tots (homes i dones) al coll el dia de la Romeria a la Magdalena i, a més a més, perquè aquest mocador tallat o plegat diagonalment de manera que té forma triangular.
Promotors i coordinadors del Premi de narrativa breu “Josep Pascual Tirado” (des de 2000), amb el seu president Joanjo Trilles, al capdavant.
En l’actualitat la nostra colla la formem trenta persones . El nostre cau, és el carrer.
Tot i que la colla EL MITGET es va fundar oficialment l´any 1993, però des de l’any 1982 ja ens ajuntavem per veure el Pregó i anar a la Magdalena en tricicle. Ara bé, deu fer uns set anys que aquest grup d´amics va crear un cadafal amb ferros i fustes. Sempre el posavem al carrer Major, a l´altura del carrer de l´Ensenyança, per tal de poder veure les cavalcades del Pregó i el retorn de la Romeria a la Magdalena. En aquells moments ja tenien un nom que els definia, es deien “la granota”.
Però, segons sembla, aquest nom no els agradava massa, per la qual cosa van decidir canviar-lo per un altre que estiguera més relacionat amb la nostra festa. Entre tots els noms possibles, els va cridar l´atenció un: els mocadors que duem tots (hòmens i dones) al coll el dia de la Romeria a la Magdalena i, a més a més, perquè aquest mocador tallat o plegat diagonalment de manera que té forma triangular.
Com que aquest nom va agradar a tots els membres de la colla, s´hi va adoptar com a prop i, des d´aleshores defineix aquesta colla.
Cal dir que el costum de dur el mocador al coll el dia de la Magdalena ve de lluny. Pel que fa als hòmens, tradicionalment, portaven el mocador anomenat “d´herbes”, és a dir, a quadres blancs i blaus o negres, com a record del que duien els llauradors durant els treballs agrícoles. No obstant això, la moda de dur mocador verd –això és, el mocador “oficial”- prové de l´any 1969, quan el Sr. Manuel Godoy, president dimissionari de la Junta Central de Festes, va tenir la idea de crear un mocador magdalenenc del color que diferenciava la senyera de la ciutat.
Per altra banda, d´entre les conclusions del I Congrés Magdalenenc i, pel que fa al tema que ens ocupa, s´hi va recollir, “...la necessitat de recuperar el tradicional mocador magdalenenc, com també la infinita varietat del seu colorit...” (febrer de 1979).
