Colla El Margalló
L’associació Cultural Colla Margalló naix l’any 1986. Actualment compta amb 23 membres.
Entre les seues activitats hem de destacar les xerrades i conferències que solen tenir lloc l’últim divendres de cada mes a l’entorn d’un sopar. També es programen eixides per les nostres comarques, excursions i marxes senderistes. Des de fa cinc anys, la colla compta amb un grup de teatre.
El nom de la colla es va escollir perquè es tracta d’una palmera autòctona d’Europa (Chamaerops humilis, L.), molt arrelada des d’antic a les nostres terres.
Tot i que les arrels dels margallonencs començaren a créixer durant l´any 1986, participaren activament a les festes castellonenques, segons papers documentals, durant la Magdalena 87.
Com tothom sap, el nom de MARGALLÓ (Chamaerops humilis) és un arbre diòic, sovint baix, de fulles grosses, en forma de ventalla, palmatífides, amb pecíols proveïts d´espines vulnerants, de flors en raïms densos i de fruits bacciformes monosperms, semblants als dàtils, que s´anomenen popularment dàtils de gos.
Per si de cas algú no coneix les dades anteriors, serà clarificador el fet que és l´única palmera autóctona d´Europa, amb una àrea de distribució mediterrània occidental.
A la provincia de Castelló és freqüent a totes les comarques costaneres (el Baix Maestrat, la Plana Alta, i la Plana Baixa), i penetra dèbilment a les comarques interiors de l´Alt Maestrat, l´Alcalatén, l´Alt Millars i l´Alt Palancia, i desapareix, poc a poc, amb l´altitud (per sobre els 500 m.d.n.m.) i la continentalitat. Cal assenyalar també la seua presència a les illes Columbretes com a relicte de la vegetació potencial.
A més, i segons l´Ordre de 20 de desembre de 1985, de la Conselleria d´Agricultura i Pesca, l´espècie Chamaerops humilis està protegida a tota la Comunitat Valenciana.
Com els cors dels margallons són comestibles, als margallonencs els roba el cor una planta així de generosa I, a la vegada, autòctona del Països Catalans. A més a més, com que de les fulles es fan graneres, l´aprofiten per agranar aquelles coses que no els hi agraden.
Cal afegir que tots aquells castellonencs que us sentiu margallonencs, se us permet, quan viatgeu arreu dels Països Catalans, saber que a Catalunya i a Andorra cal dir bargalló, pauma o palmera d´escombres, i a les illes Balears garballó, garballonera o paumera.
