Colla DE DOLÇAINERS I TABALETERS DE CASTELLÓ

     Cap a l´any 1981 va nàixer la colla de DOLÇAINERS I TABALETERS DE CASTELLÓ, donat que la dolçaina  i el tabalet han estat sempre dos instruments ben arrelats a la nostra terra.
     A casa nostra ja fa molts anys, la dolçaina i el tabalet han estat els instruments bàsics a les festes. Aquest conjunt musical va sempre davant en tots els actes festius, la funció més important del qual és avisar i cridar a la festa, fent sonar melodies populars. La vespra de festes hi havia el costum de fer una cercavila del poble alhora que, a la plaça Major, tiraven trons. A les cavalcades i processons hi anaven al davant i així feien eixir la gent al carrer per veure l´acte i el que portaven al darrera. A les despertades avisaven que un nou dia de festa havia començat i, a més a més d´aquesta funció tant important, en tenien una altra que es feia palesa en les danses, on els balladors ballaven al seu ritme.
     La dolçaina en aquesta època pertanyia més a l´ambient cortesà a culte que no pas al popular. Era un instrument indispensable en les festes cortesanes. No sabíem en quin moment la dolçaina passà de ser un instrument culte a ser un instrument popular. Probablement es va convertir en popular quan es va introduir en la celebració de festes comunitàries i, també, als casaments.
     Avui hi ha un redescobriment de la doçaina i, pertot arreu, estan apareixen dolçainers i escoles de dolçainers fet aquest que assegura la continuïtat de l´instrument.
     La primera referència escrita sobre aquest instrument la trobem al segle XIII, en un códex que pertany a les Cantigas en loor a Nuestra Señora del rei Alfons X.
     La por perquè aquests dos instruments desapareguessen, donat que a Castelló no hi havia cap grup de dolçainers i tabaleters, va fer aplegar un grup de gent –avui un gran grup d’amics- en un intent de recuperar, tant els instruments com les peces tradicionals que es tocaven amb ells.
     Aquest grup d´amics, volien ser els hereus d´aquells antics dolçainers i tabaleters, per això van posar el seu nom a la denominació del grup, perquè traballant amb constància volien ser mereixedors i dignes representants seus en els temps moderns. Tan sols faltava identificar el grup en un lloc, per això van agafar el de Castelló, ja que en aquell moment eren l´única colla de la ciutat i se´n sentien representants.
 
Més informació:

Foto: