Colla BOU
La COLLA BOU va nàixer l’any 1997, a partir d’un grup d’amics que es coneixien des de la infantesa.
Des de jovenets ja participaven d’una manera activa en les festes de Castelló; anaven a tots els castells, a totes les mascletades; fins i tot eixien als pregons i tornades de la Magdalena. Una miqueta més crescuts i amb poc de trellat, des de l’inici de les festes fins al crit de Magdalena Vítol, era una competició de supervivència anant de colla en colla, cacau per ací, tramús per allà i glopet de vi. Eren setmanes de diversió, d’alegria, d’amistat, de gaudir de les nostres festes, i per damunt de tot, d’estar amb els amics. Tot això va fer que un dia tots els amics prenguérem la decisió de tindre la nostra colla, de tindre un lloc on reunir-nos i fer festa, on gaudir del bon mentar, del bon vi i de la millor companyia, no solament en les festes de la Magdalena, sinó durant tot l’any.
El nom de la colla va nàixer sense voler quan tots els amics estàvem en la universitat. Va ser una nit de les mil i una que sortíem de festa, quan a un dels membres de la colla, pels motius dels quals ara no m’en recorde o no vull recordar-me, se li van caure els pantalons. L’expressió de tots els presents va ser la mateixa: “Xa quin BOU”. Des d’aquell dia fins a la fundació de la colla, la paraula BOU estava sempre present en els nostres comentaris, en els sopars, en les paelles, i sobretot, en les nostres festes.
El logotip de la colla no va ser molt fàcil d’escollir: molts prototips van ser presentats alhora, però finalment va ser el cigaló el que va decidir. El BOU que hi havia imprès en la botella de conyaquet ens va fer veure a tots que eixe havia de ser el nostre logotip, l’únic animal que està present en totes les festes de la nostra comarca, l’únic animal que està present en les nostres carreteres, l’únic animal que és símbol del nostre país, l’únic animal que podem veure quan ens fem un cigaló, sempre que no siga garrafó.
La Colla BOU va començar amb la il·lusió de tots els amics de tindre la nostra pròpia colla, de viure les festes de la Magdalena com mai les havíem viscudes. Els menjars i sopars són gaudits per tothom, les paelles estan més bones que abans, les guinyotades es fan cada vesprada, les nits no tenen fi, la Colla s’ompli de gom a gom. Són temps de plena activitat on tots els amics disfrutem com mai hem disfrutat.
El més important de tot és que la Colla Bou va ser, és i serà, el nucli fonamental al voltant del qual els membres que un dia vam decidir crear-la, estem i estarem units durant molt de temps.