Concurs de Millor Llibret de festes
Publicació en la que cada sector gaiater dóna a conéixer als seus representants de l'any: Madrina, President, Madrina infantil i President infantil, així com les festes del sector gaiater.
S'aprofita també per aprofundir en la cultura de la nostra ciutat, amb articles de col·laboradors desinteressats.
Participen en un Concurs (BASES):
• UN PRIMER PREMI, dotat amb una ajut econòmic de SET-CENTS EUROS
(700 €) I PERGAMÍ ACREDITATIU DE MILLOR LLIBRET MAGDALENA 2017.
• UN SEGON PREMI, dotat amb 300 €. (TRES-CENTS EUROS)
• UN TERCER PREMI, dotat amb 200 €. (DOS- CENTS EUROS).
---------
LLIBRETS DE GAIATA. LA DÈCADA PRODIGIOSA.
Jaume A. Beltran i Hernàndez
Gaiata 8 -Llibret Magdalena 2024
----------
Em fa molta il·lusió contar-vos la historieta d’un xaval (xiqüelo en diuen al meu carrer) que com el de la cançó ja fa més de vint anys que té vint anys.
Però això no ha estat sempre així. El que m’ha costat de criar! Ell és cabut, però a mi no em guanya. Entre el seu blanc i el meu negre quasi sempre acabava la cosa en gris fosc.
Quan ell va agafar el relleu a la impremta, ens vam fer nostre un professional a preu zero. Com diu l’Editorial d’enguany és digne de nom, de ser recordat, però sobretot és digne de fets. Encara no em sé avenir com el vam enganyar tants anys, com s’ha conformat tantes vegades amb el gris fosc. En l’any Abel, l’any d’Abel, faltava jo.
Aquell projecte de la seua Gaiata, de la meua Gaiata, va accelerar quan Abel León es va fer càrrec del disseny i maquetació. Moltes gràcies a la Gaiata 8, per haver fet especials els darrers anys de la meua vida. Pareix l’altre dia quan l’aleshores President del Portal de l’Om (E.P.D.) em va cridar, un dels habituals divendres de sopar de pa-i-porta al Cau, per tal de dir-me que s’havia produït el relleu al capdavant de
l’Equip del Llibret i que si podia i volia col·laborar.
Jo que en aquell moment ja portava més de deu anys a la comissió i havia passat per l’experiència de ser els meus fills Madrina i President infantils, vaig acceptar sense saber molt bé en què podria ajudar. Qui m’havia de dir a mi aleshores que en la Magdalena del 2015 arribaria als 10 Llibrets editats de forma interrompuda!
Em vaig posar a les ordres d’Estela Bernad, professora de la Universitat que va intentar convertir el Llibret en una publicació cultural de primer ordre, sense perdre de vista el seu objectiu principal de mostrar al Sector gaiater els seus representants, Madrines, Presidents i resta de la comissió, així com les vivències de tot un any fester.
Ràpidament, vam convidar firmes importants, especialistes en les seues respectives matèries, que desinteressadament van aportar els seus coneixements. A mi se’m va encomanar la correcció lingüística, tot i ser jo una persona de ciències sense cap titulació de valencià, però això sí, un gran aficionat a la nostra llengua. Vaig haver de parlar amb els delegats d’Acció Cultural del País Valencià a Castelló i a la veïna població de Vila-real, per demanar-los assessorament.
Entre les anècdotes que podem contar del primer any, Manolo Carceller va corregir l’esborrany del Llibret amb un retolador roig de la marca edding®, dels de tota la vida, en un viatge a Brusel·les. Podríem dir que vam passar a ser internacionals.
Bromes a part, per primera vegada un Llibret abandonava el format habitual i passava a unes dimensions de 34x24 cm com les publicacions que s’estaven editant a la majoria de les Universitats arreu del món.
Convertir-lo en una publicació cultural també plantejava problemes estructurals que van arribar al seu moment àlgid el 2007, quan es va elegir l’ambiciós tema del Pregó i es va demanar permís a les Madrines per intercanviar l’ordre dels continguts. Des de la primera pàgina era un autèntic treball d’investigació i recopilació, amb un pòster central separable al que hi eren tots els membres de la comissió i que va tenir la seua pròpia història, per les dificultats de preparació, finançament, impressió i fins i tot integració. Solucionats tots els problemes va vore finalment la llum, convertint-se en el Llibret més gran (en tots els aspectes) d’aquesta història.
Assolida aquesta fita, com altres vegades, no reconeguda a nivell de premis, pareixia inevitable continuar per aquest camí. L’equip del Llibret s’anava consolidant. Tots aquells autors i col·laboradors que podien aportar prestigi hi eren. Tots els temes que podien ser importants s’anaven tractant amb seriositat.
El llistó s’anava apujant un poc més cada any. La incorporació d’Acció Cultural també ens va fer augmentar
el rigor. Els premis continuaven sense conformar a l’equip i a la comissió.
Per complicar més encara el treball de l’equip, vam rebre l’oferiment de fer una enciclopèdia de festers, avui una realitat: www.festapedia.org i vam dedicar 40 pàgines del Llibret 2010 a mostrar el nostre treball al poble de Castelló i concretament al món de les gaiates, autèntiques protagonistes de l’enciclopèdia.
Amb la participació quasi exclusiva dels membres de la comissió (propietat, coordinació, desenvolupament informàtic, disseny gràfic) va pujar a la xarxa el març del 2011, en vespres de les Festes. El desaparegut Canal 9 i la resta dels mitjans informatius se’n van fer ressò.
Poc a poc l’equip del Llibret anava adaptant-se al gran esforç que suposava fer un producte tan elaborat i a la
nova situació econòmica general, amb una reducció molt important del pressupost. Tot i això mai s’ha baixat de les 200 pàgines a tot color i en format supergran.
Punt i a part va suposar prescindir del disseny i maquetació professional de la impremta i la incorporació del meu company i co-coordinador Abel León.
A partir d’eixe moment l’equip podia acabar totalment el Llibret i es portava a la impremta completament llest per fer les proves de color i anar a màquines.
La primera vegada que em va dir que podia corregir el .pdf final, quasi no m’ho podia creure.
Això suposava una quarta correcció que em permetia afinar molt més, tot i que, al final, sempre ens falta temps. Les nits de prémer l’accelerador per poder ser-hi a temps i participar als concursos són la part negativa d’aquesta història, però també són les que cohesionen més a l’equip, convertint als seus membres en amics per sempre, després de superar junts any rere any les dificultats.
Una nova iniciativa, va portar l’equip a fer un Llibret infantil diferenciat i pensat per la comissió infantil. De
fet, es va produir un nou punt i a part quan Pere Pau Montañés va començar a escriure contes originals, pensats
per involucrar als xiquets. Ja són molts contes i és una satisfacció vore’ls publicats i amb presència a
les prestatgeries com material escolar, per tal d’explicar un poc millor als més menuts el significat de les nostres festes fundacionals.
La gaiata 8 sempre ha guanyat premis importants amb el seu llibret. Des que Pepe Rovira va assolir la Presidència el 1993, grans personalitats del món de la cultura de Castelló, sota la direcció de Toni Gómez, han participat de forma habitual. Pintors, erudits, mestres, polítics i autoritats, tots ells convertits a col·laboradors més o menys amateurs per obra i gràcia del prestigi d’una publicació que ha anat millorant cada any.
A més d’altres de promoció de l’ús del valencià, portada, article inèdit i disseny interior, en la primera època va
guanyar el primer premi els anys 1995, 1996, 1997, 1998, 2000, 2001 i 2002.
En la segona època 2006-2015 es va resistir el primer premi. Excepte el 2010, que no vam participar, amb el rigor habitual van anar arribant premis parcials convertint-se en obsessió aconseguir el premi global, que volem pensar que és a tota una trajectòria.
Per tant, moltes gràcies a tots els que han participat en aquestos anys, des dels qui aconsegueixen la publicitat necessària per tirar endavant el projecte, fins els que aporten la seua saviesa sense esperar res a canvi; només ser partícips d’un treball ben fet.
I, com no, moltes gràcies a Estela Bernad i a Pepe Rovira, per haver-me embolicat en aquest meravellós projecte.
