Plaça de Maria Agustina
Carlos D. Murria Climent
Llibret Gaiata 8, 2013.
Totes les vegades que haurà observat Maria Agustina, la servidora de la família Feliu, Comtes de Pestagua, l'anar i vindre de les gents de Castelló celebrant festejos abans de la configuració actual de la festes de la Magdalena i el ficus centenari, amb els seus escuts, en la conformació actual !
La plaça de Maria Agustina, abans plaça del Toll i altres noms, és plaça vertebradora de les nostres festes magdaleneres. De nord a sud sorgix a primera hora de la vesprada del dissabte “el pregó” anunciador, històric, costumista i provincial. De sud a nord, el diumenge, tercer de quaresma, des del carrer Major desfila la romeria, d'essència espiritual i significació històrica, amb la Reina de les festes, Dames, Madrines i Corporació municipal i allí, junt al ficus, és rebuda per traques i coets que inunden la plaça d'olor de pólvora, desapareixent per “les palmeretes” o av. dels Caputxins, al so del “rotllo i canya” interpretat per la Banda Municipal, caminant sobre la séquia major, camí del “primer molí”, amb records a pixavins i canuts fets de les canyes de la séquia per a llançar “pinyols de lledons”.
En direcció nord-est, per l'avinguda de Lledó, partixen en comitiva nombrosos castelloneros cap a la Basílica per a ofrenar les seues flors a la patrona. Tradició que es va iniciar l'any 1947 quan la Reina de les festes i Dames de la Ciutat van acudir amb cotxe de cavalls; primera vegada en què es va utilitzar eixe tipus de vehicle en les festes, sent rebudes per les Madrines de les gaiates per a entregar, juntes, les seues flors, a la lledonera.
Cada dia de la setmana festiva es produïx un anar i vindre dels castelloneros, travessant la plaça per a assistir a les mascletaes que diàriament es disparen en el “primer molí”.
Maria Agustina, la popular servidora dels Comtes de Pestagua, preferisc esta versió com a origen del nom actual de la plaça, estaria atònita observant les persones i protegint els edificis singulars ubicats en la mateixa, com el Palau de la Diputació Provincial, allí es canviaven els Apòstols i d'allí eixia el Col·legi apostòlic per a assistir a la processó eixe diumenge a la nit. La Capella del Crist de la Sang, advocació castellonenca de gran arrelament amb la seua singular Confraria. Davant de la “casa gran” hui edifici sindical, la Subdelegació del Govern, anterior seu del Governador Civil.
En la plaça s'ubica durant les festes de la Magdalena una gaiata, símbol monumental, la llum en la nit amb les seues llampades; Maria Agustina continua desperta, fa olor a xurros i a fregitel·la, en un sense dormir pels festejos musicals, la cridòria, els coets i és que la plaça de Maria Agustina, durant les festes de la Magdalena, com París, sempre és una festa.
