L'ermita de Sant Francesc de la Font
José Prades García
Llibret Gaiata 8, 2013.
És convenient que la gent conega l’existència del patrimoni del seu poble i encara que ja ho sàpia, l’ermita de Sant Francesc de la Font hem de donar-la a conèixer més, cada vegada que puguem.
Segons ens diu Mossèn Josep Miquel Francés, la primera notícia que tenim de l’ermita ens la dóna quan conta la visita pastoral del Bisbe de Tortosa Fra Severo Tomás Auter en l’any 1693, on es citen totes les ermites del terme ja construïdes, però no Sant Francesc de la Font. Però també diu que en una escriptura del dia 20 de novembre de 1748, ja es parla de l’ermita ja construïda, perquè és segur que la casa ja estava alçada.
L’ermita està situada en la Partida del Cap, en l’horta de Castelló i que es diu així per ser on acaba la sèquia Major, ja que en el llenguatge de l’horta es diu “Cap” quan l’aigua arriba al fi i no quan comença. El fi de la sèquia és el Molí de la Font, molt pròxim de l’indret.
El diari “El Heraldo de Castellón” publicava l’any 1913 que l’ermita estava ruïnosa i mig abandonada com ho corrobora la fotografia de l’any 1914 amb dos persones davant de la porta.
A poc a poc, l’edifici anava enrunant-se, com es pot comprovar en la fotografia de l’any 1971, on ja havia caigut el porxo frontal i la sagristia.
En l’any 1975 es van aprovar els estatuts de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta pel “Cabildo” que presidia Miquel Mulet Ortiz, com Prohom i una de les primeres coses que van pensar era, ja que estaven buscant un lloc propi per a reunions, magatzem, etc., demanar-li a l’Ajuntament la cessió de l’ermita de Sant Francesc de la Font, que en aquest moment estava valorada pel mateix Ajuntament en 29.000 pessetes, degut a l’estat en què es trobava.
Després de presentar projectes, pressupostos, sol·licituds, visites a l’alcalde, la Corporació va autoritzar la cessió a la Germandat en l’any 1975 amb el compromís de reconstruir-la i reparar-la. Aquestes obres es van fer d’acord amb el projecte de l’arquitecte Ricardo Gómez Vicent i una vegada acabades amb l’assistència de l’Alcalde Vicente Pla, del Secretari del Bisbe de la Diòcesi, del Prohom, que era aleshores Eduard Mas del Río, i nombrosos membres de la Germandat, es van beneir el 9 d’octubre de 1976.
En aquest moment les obres estaven fetes i pagades pels propis membres de la Germandat amb la col·laboració d’algunes empreses que donaren la seva ajuda.
Però mentre es sanejaven les parets de l’interior de l’ermita es van trobar, sota la capa de calç i de l’estalzim que havien arreplegat aquestes per culpa de les fogueres que se encenien dins, una sorpresa molt gran ja que va aparèixer un conjunt de pintures murals amb figures d’àngels, flors així com marbres i arquitectures fingides. Les figures es van poder identificar i corresponien a Sant Gregori, Sant Ambrosi, Sant Jeroni, Sant Agustí, Sant Bonaventura i Sant Bernardi de Siena.
A l’hivern de 1981-1982 van ser restaurades, amb el patrocini de l’Ajuntament de Castelló, per Gabriel Cantalapiedra i el seu equip de restauració i al final d’aquestes obres, el diumenge 21 de febrer de 1982, es van beneir i inaugurar al commemorar-se el VII centenari del naixement de Sant Francesc.
Les festes majors de l’ermita es celebren el dia 4 d’octubre però la festa solemne es fa el dia 12 que és la vuitada de la festa del titular.
