Centre Municipal de Cultura
Joan Josep Trilles i Font
Llibret Gaiata 8, 2013.
Quan des de la Comissió de la gaiata em van proposar fer un article al voltant d’un edifici emblemàtic de Castelló, no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig triar l’edifici del Centre Municipal de Cultura del carrer Antoni Maura, on ha passat gran part de la cultura de la nostra ciutat i al qual d’alguna manera em trobe lligat.
En l’actualitat fa ús de centre d’activitats culturals però aquest centre va començar com a centre d’ensenyament, concretament com a Col·legi de la Nostra Senyora de la Consolació l’any 1871 al número 4 del carrer Antoni Maura, com a resposta a les peticions de la societat de Castelló en el camp educatiu.
Aquesta Congregació de Germanes de Nostra Senyora de la Consolació va ser fundada per María Rosa Molas i Vallvé l’any 1857 a la ciutat de Tortosa. Un any després per la gestió del benefactor castellonenc Joan Baptista Cardona Vives, es demana que vinga la congregació a l’Hospital Provincial. Definitivament, responent a una necessitat social foren requerides per la Junta de la Diputació per atendre als malalts i el 23 d’agost de 1859 van arribar les primeres germanes a la capital de la Plana. Els seus noms eren: Teresa Secall, com a superiora, Josefa Solà, Carmen Oriol, Vicenta Aviñó, Roser Rosell, María Cinta Buera i Concepció Cancio. Era la primera fundació de la nova Congregació fora de Tortosa, dos anys després del seu inici. El 25 d’octubre de 1860 aquesta congregació es fa càrrec de la Beneficència per a respondre a les seues necessitats.
Però tornem al nostre edifici que inicià la seua trajectòria a partir de l’1 de setembre de 1871 fins a la guerra del 36 quan va ser confiscat i les Germanes van haver d'abandonar-lo, però tornaren al juny de 1938 i les aules s'obririen de nou al setembre del mateix any.
A partir d’aquest moment trobe un font inesgotable d’informació de la mà del mestre Miguel Pastor, que al voltant de 1944 va assistir al parvulari on, en la classe de la germana Magdalena (que va estar molts anys a Castelló) va aprendre a llegir en les cartilles espanyoles, i amb una monja veneçolana (sor Teresa Benedetti) va aprendre a llegir en francès. Posteriorment –segueix contant-me-, amb l'arribada d'una bestia meua (sor Petra de la Cruz García), procedent de Roma, com a superiora del col·legi, vaig continuar la relació amb les monges de la Consolació i la meua primera professora de pintura va ser la monja Maria Teresa Estrany (natural de Tortosa) i de música, sor Araceli, de la qual no recorde el cognom. Durant aquella etapa la directora era sor Társila.
Tant aquesta última com la mare Magdalena, la meua tia Petra, la mare Teresa Estany i, sobretot la Mare Magdalena, van estar molts anys a Castelló i van impartir els seus ensenyaments a molts infants i xiquets/es de l’altre raval. La meua tia no va parar de fer reformes en l'antic col·legi que no era més que un conjunt de cases que va anar adquirint la congregació amb el temps. Allò era un laberint que es comunicava amb dos immobles que donaven al carrer Enmig i tenia façanes a la d'Isabel Ferrer i Antoni Maura, on tenia l'entrada principal amb el hall, els serveis de direcció i administració, els accessos a les plantes superiors on es trobaven les dependències de les internes i la clausura (posteriorment seus de l'Ateneu, Festes, etc.). En la part que donava al carrer d’Isabel Ferrer es va construir la capella, sobre ella el cor i un aula on es donaven les classes de música. En la part que donava al carrer d’Enmig, estava en la planta baixa el menjador i cuines, i en les plantes superiors, aules del col·legi que es completaven amb unes altres que donaven al pati interior (que és l'actual). El terrat era utilitzat a l'estiu per a esbarjo de les monges.
Els anys passen i prompte el col·legi es queda molt xicotet per a donar resposta a la quantitat de sol·licituds de la societat castellonenca. En l'antic col·legi no paraven de fer obres i sor Petra va decidir construir un nou col·legi (el del passeig de Lledó amb el projecte i direcció del senyor Manuel Romaní). En finalitzar les obres es van traslladar al setembre de 1962 les dependències docents d'Antoni Maura. Les monges anaven llogant l'edifici durant alguns períodes, el qual va ser utilitzat pel CEU o com a Conservatori de Música; però necessitaven diners per a pagar les obres del nou col·legi que duraren fins 1964 i van decidir vendre’l deixant, a banda de la capella i el magnífic mural ceràmic de José Soriano, fet a Azulejos Porcar als anys 30 i que va finalitzar la seua carrera artística a Sevilla –segons ens conta Antoni Gascó- del seu patí, un sentit record del seu passat religiós.
Durant el primer ajuntament democràtic, l'any 1980 el municipi, presidit per Antonio Tirado, va adquirir l'immoble amb la intenció de col·locar una sèrie de dependències que anaven per ací sense trobar un lloc fix, com la seu de la Banda Municipal de Música (1990-2011), que llavors assajava en un magatzem de la ronda del Millars (primer pis de l'antiga borsa de contractació dels sindicats quan la República i en acabar la guerra, magatzem de les brigades municipals).
També és va situar la seu definitiva de l'Ateneu de Castelló, fundat l’any 1925 amb saló d’actes i biblioteca pròpia; la Fundació Municipal de Festes amb la primera Junta de Festes de Sebastián Pla des de 1988 fins al març de l’any 2011; una sala d'exposicions que és un referent en el món de l’art; el centre de la tercera edat Castàlia; saló d'actes (l'antiga capella); sala de reunions; dipòsit de llibres; cafeteria; etc. Era un centre cívic multifuncional cèntric, a l'estil del qual es van ser instal·lant pels barris. Llavors li van donar el nom de Centre Municipal de Cultura. La reforma es va fer d'acord amb els plànols de l'arquitecte Tirado, i al seu costat, Miguel Pastor va tenir el gust de dirigir les obres.
Podríem parlar de totes les institucions i associacions que han utilitzat i segueixen utilitzant aquestes instal·lacions, que a les que ens recordava Pastor cal mencionar també el CEU San Pablo adscrit a l’Institut Ribalta (1983); el Conservatori de Música d’Ángel Durbán; l’Escola d’Idiomes; la Filharmònica de Castelló; l’Schola Cantorum; la Biblioteca de la Fundació Huguet... segons ens conta Jaime Cruz García, que des de 1982 fins a l’octubre de l’any 2008 ha estat la persona que ha bressolat la vida d’aquest edifici.
Vull recordar també que la Gestora de Gaiates, les Festes de Carrer i Barris i la Federació Colles van estar ubicades en aquest edifici. La Federació Colles va nàixer el dia en què representants de divuit colles van signar els Estatuts d’una nova associació cultural, al saló d’actes del Centre Municipal de Cultura. Corria el mes d’octubre de l’any 1993.
Fita obligada durant molts dilluns amb l’activitat Los lunes concierto; la celebració de la Nit de l’Art; demostracions i conferències diverses...
Actualment trobem l’organització del festival de Bandes de l’Antiga Corona d’Aragó; l’Institut d’Estudis Catalans; la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló; les Jornades de Cultura Popular al mes de novembre...
No puc oblidar als que donen un toc artístic a l’edifici, els becats en l’Hàbitat Artístic Castelló, beca que permet a joves espanyols i estrangers treballar durant huit mesos en un projecte artístic intercanviant experiències entre ells.
Un edifici que ha tingut molts bons veïns amb la Galeria Cànem d’Art Contemporani, oberta i plural, de Pilar Dolz Mestre des de 1974; al mateix edifici la consulta del metge de l’Hospital, Arturo Fabregat Usó; la lleteria de Belenguer; Jamones Trini; la casa pairal de Josep Pasqual Tirado; la tauleta –quiosc- de Pepe Barrachina, que en 1960 obria després de passar per Borrull i el carrer Amunt; les festes de Sant Roc de Cassola-Canyaret i Portal de la Puríssima... un veïns amb molt d’estil.
Per concloure, vull dir que les activitats d'aquest centre de planta baixa i tres altures que, amb els anys ha anat quedant obsolet, atesa la seua bona ubicació, li permet seguir oferint un bon servei als veïns de Castelló. L’any 2005 es proposà un projecte de gestió cultural Projecte del nou Centre Municipal de Cultura i Joventut que ha quedat en espera del que serà el nou centre cultural de l’antic edifici d’Hisenda. Queden moltes portes obertes en aquest edifici, com el blasó que trobem en la porta principal del carrer d’Antoni Maura, però serà objecte d’altres estudis.
