Violant d'Hongria
Més informació:
Núpcies i descendència
El 1234, a proposta del papa Gregori IX, fou estipulat el seu matrimoni amb el rei Jaume I el Conqueridor. Segons s'acordà als capítols matrimonials, la núvia aportava en dot una elevada quantitat de diners, els drets a un comtat a Flandes i els territoris que els seus avis havien tingut a Nemours i Borgonya. Res de tot això no s'arribà a fer efectiu i Jaume I li assignà la senyoria de Montpeller, la baronia d'Omeladès i el vescomtat de Millau per al manteniment de la seva casa.
El casament, que causà una gran sensació a Europa, fou celebrat el 8 de setembre de 1235 a la catedral de Barcelona.
Violant fou la segona esposa del monarca catalanoaragonès, amb el qual tingué nou o deu fills:
- la infanta Violant d'Aragó (vers 1236-1300), casada el 1248 amb el futur Alfons X de Castella.
- la infanta Constança d'Aragó (1239-vers 1275), casada el 1256 amb l'infant Joan Manuel de Borgonya i de Suàbia.
- la infanta Sança d'Aragó (? - després de 1275), que morí a Jerusalem durant un pelegrinatge a Terra Santa.
- Pere II el Gran (1240-1285), rei d'Aragó i València i comte de Barcelona.
- Jaume II de Mallorca (1243-1311), rei de Mallorca.
- la infanta Elisabet d'Aragó (1247-1271), casada el 1262 amb el futur Felip III de França.
- l'infant Sanç d'Aragó (vers 1248-1275), arquebisbe de Toledo.
- la infanta Maria d'Aragó (1248-1267), que fou monja.
- l'infant Ferran d'Aragó (1248-1251), mort prematurament als tres anys d'edat.
- la infanta Elionor d'Aragó (1251-?), morta prematurament (no recollida per molts autors).
Activitat pública
Violant fou una dona de talent i de caràcter. Al costat de Jaume I, tingué un important paper en la política de la Corona d'Aragó. Fou un dels consellers més valuosos del rei, sobre el qual exercí una forta influència malgrat les amants que aquest no deixà de tenir durant el seu matrimoni.
Intervingué decisivament en acords internacionals tan importants com el tractat d'Almirra amb Castella (1244), en les condicions signades amb Zayyan ibn Mardanix per a la rendició de la ciutat de València, en la qual entrà triomfalment amb el seu espòs el 9 d'octubre de 1238, i en les diferents versions dels primers testaments de Jaume I. En les projectades particions del regne, intentà sempre afavorir els fills propis i enemistar el monarca amb l'infant primogènit Alfons, fill del primer matrimoni del Conqueridor amb Elionor de Castella.
Mort i enterrament
Violant morí de febres al santuari de Salas, prop d'Osca, el 1251. Probablement, les hi havia encomanat el seu fill menor, l'infant Ferran, el qual havia vetllat fins que morí.
Escollí sepultura al monestir de Vallbona de les Monges, del qual fou benefactora. El seu monument funerari, adossat al mur de la dreta del presbiteri, és d'una gran sobrietat. El sepulcre, alçat sobre dues pilastres decorades amb sengles creus patades d'or inscrites en cercles de gules, té la caixa de pedra rogenca i la coberta, a dues vessants, de pedra blanca. Les úniques ornamentacions són una creu patada al centre de la coberta, de les mateixes característiques que les de les pilastres però més gran i sense color, i tres escuts amb les armes reials del seu espòs al lateral visible i als dos extrems de la caixa.
Les despulles de la reina foren traslladades a aquest sepulcre l'any 1275, tal com indica una inscripció al lateral visible de la caixa (Fuit translata donna | Violans regina | Aragonum | anno 1276). Violant és l'únic membre de la dinastia Árpád les restes del qual romanen inviolades.
L'any 2002 el govern d'Hongria finançà la restauració del seu sepulcre amb 12.000 euros, però la comunitat monàstica denegà l'autorització per estudiar-ne l'interior.
