Trage de Llauradora
Carla Bastán
Indumentarista
EL TRAGE DE LLAURADORA EN LA ROMERIA A LA MAGDALENA.
El primer any en què les Reines i la seua cort van fer la Romeria a la Magdalena
amb el trage de llauradora va ser en 1985, fins llavors tots pujaven
amb pantaló vaquer, camisa negra i el mocador verd de la romeria.
Va ser eixe any quan, sent Reina infantil Bárbara Breva Valls,
sa mare Emilia Valls, va suggerir que tant les Reines com les Dames de la ciutat
feren la romeria abillades amb el trage de llauradora, i demanant consell
a Inmacualda Puig, esta els va indicar sobre la indumentària que haurien de portar,
sent un trage de llauradora que podríem anomenar de ¨faena¨ del s. XVIII,
amb cotilla molt cenyida al cos, camisa, manteleta, davantal,
i faldes de cotó amb colors alegres.
Va ser a partir d'eixe any quan ja van anar participant les Madrines de les gaiates
vestides de la mateixa manera. Hui per hui aquesta indumentària ha anat variant,
incorporant-se teles més riques com la seda o cotilles de mànega curta o tres quarts,
també anomenades franceses, amb puntes, randes antigues, brodats, etc..
enriquint el trage, que ja no seria de ¨faena¨ sinó més prompte de ¨mudar¨.
Este tipus d'indumentària està sent comentada en diversos fòrums,
però ho deixarem per al següent capítol.
-------------------------
INDUMENTÀRIA TRADICIONAL VALENCIANA S.XVIII PER A DIES DE FESTA GRAN O CERIMÒNIES.
Vestit de Dona per a Temps de l’Estiu
Sinagües: Són de fil o cotó fi, de color blanc i generalment i poden portar o no volants a la part de baix. La sinagua,a diferència de la sobre-sinagua va poc ornamentada, brodats a la part de baix o alguna randa de diferents colors o de color blanc.
Sobre-sinagües: Són de teixits més fins que la sinagua, donat que són més exteriors i per tant també van més ornamentades,amb diferents volants,i vistoses randes o brodats.Tant unes com les altres, han de portar a partir de 3’5/4 metres de vol. Estan overtes per dues bandes laterals, d’on eixen vetes que serveixen per a fixar-les i ajustar-les a la cintura. Sempre també de color blanc.
Camisa: Confeccionada amb percal, batista, fil, amb brodats a l’escot, del mateix o un altre color, i també amb randes.Era llarga fins els genolls i molt escotada al pit,i solien ser prou amples,no anaven molt ajustades al cos.
Justillo o Cotilla: De seda,o variants de seda, ras, tafetà, brocat, Damasc, etc. Amb ornamentacions de motius florals, pardalets o cistelletes (principalment). Ha d’anar molt cenyit al cos i porta una punta davantera rígida i també cenyida (que podia estar confeccionada d’un altre teixit). Estava rematat amb aletes a la vora de baix
Gipó: Ofereix una imatge més vestidor, és idèntic al Justillo però aquest porta mànegues. Rarament solia ser del mateix teixit que la falda, ja que això només es donava en ocasions excepcionals i generalment lligades a l’alta burgesia.
El Guardapeus o Falda :Ha de tenir
Davantal: Podia ser de diferents formes i grandàries,ja que per a mudar perd la funcionalitat per a la que fou creat,i per tant es fan servir teixits rics i grandàries diversos.Si són llargs, generalment arriben fins uns
El Mocador de Coll: També se´l coneix amb el nom de “manteleta”. Es de forma quadrada (majoritàriament) o triangular. Confeccionat amb teixits fins com la batista,etc. Eren de color blanc,negre, seda, i brodats amb cadeneta amb fils d’or,de seda,d’argent,etc. Els dissenys dels brodats eren ramejats de flors, pardalets, cistelletes, entre altres.
Calces: Especialment i majoritàriament blanques i en aquest cas si solien ser calades, però també podien ser de diferents colors,o barreja de colors. Han d’anar per baix del genoll i subjectar-se amb lligacames. Confeccionades especialment amb teixit de seda o cotons més fins.
Calcer: Estava fet amb materials molt rics, seda, brocats, etc. Ocasionalment estaven folrats de la mateixa tela que la de la falda i que el gipó, però aquest fet era molt excepcional, i sols es donava en models d’alta burgesia i quan es tractava de teixits cars com a clara mostra d’ostentosidad. Normalment anaven folrats d’altres teixits i colors, i amb llaçades que també eren d’altres teixits a l’emprat per a folrar la sabata,o amb cintes delicades. També podien ser de pell sense folrar.
Pentinat: Es confecciona deixant la ratlla al mig i el front al descobert. El més característic és el de forma de huit. Els rodets laterals, també s’han portat a les nostres comarques i amb la roba del S.XVIII si bé ja és una moda que apareix cap al S.XIX.
Joies:
La pinta, pot ser rectangular o elevada pel centre i amb ornamentacions,retallade
llises amb dibuix en relleu. Éren majoritàriament de llautó i ocasionalment d’ar-
gent.
L’Agulla: Se´n portaven en número de 4 i es situaven al cap per a subjectar el pel
Eren imprescindibles per a la confecció del “topet”. També se n’han portat dues
o moltes vegades tres, l’explicació es que aquesta que anava sola es feia servir
com a remei més immediat per a rascar-se el pel (també se l’anomenava rasca-
monyos) i lliurar-se així dels picors del cabell al seu interior. Aquest fet és plasma
clarament a Castelló al pel de gaiatera (tot i que això es justifica amb la llegenda
per tots coneguda de la pèrdua d’una de les quatre en baixar de
lena).
Les Arracades: Fan joc amb les agulles del cap i prou vegades trobarem que
porten incrustacions de pedres de color cristalls,etc. Confeccionades amb llautó, or
plata, etc. Els orfebres valencians d’aquesta època eren molt considerats fora de
les nostres terres ja que treballaven amb unes formes i dibuixos característics i re-
coneguts.
L’Agulla del Pit: Ès un fermall per al mocador de coll, que estava confecionat
amb la mateixa forma que les arracades i amb el mateixos materials, si bé no
tenien perquè fer joc.
Jectada amb una cinta de seda llisa o dibuixada.
L’agulla del Coll: Es tracta d’una peça que servia per a recollir el mocador de
coll a la part de darrere, a l’hora que servia d’ornamentació. Estava confeccionada
amb el mateix material que la joia,arracades,etc.
Complements: La dona valenciana per a ocasions de luxe utilitzarà molts complements que ajudaran a enriquir i diversificar la seua imatge, així feia servir: CADENES, MEDALLES, RELIQUIARIS, ROSARIS, CINTES, FLOCALLS,VENTALLS,LLAÇADES,CÒFIES,MANTONS DE SEDA,CAPUTXES.
NOTES: Per a complementar hem redactat uns consells per a una correcta confecció de la roba de la dona,adreceu-vos a l’apartat Roba de treball Apartat 2.1.4
Els camalets o cametes,també coneguts com a “pololos”, malgrat que alguns encara els utilitzen , no són propis de la vestimenta del S.XVIII per la qual cosa cada cop són més les agrupacions i particulars que ja no els fan servir. Al segle XVIII sols l’utilitzaven les prostitutes,per la qual cosa no es considera una peça representativa de la societat de l’època, i va ser amb posterioritat, es a dir al S. XIX
quan comença a utilitzar-lo el poble de forma generalitzada.
