Portaler de l'any. ___________________________ 2024 Abel León Navarro
Segons diu el Reglament Intern de la Gaiata 8 "Portal de l'Om":
Article. 73é
Cada edició magdalenera, l'associació, triarà el denominat “PORTALER DE L'ANY”, la duració del qual serà la de la pròpia edició magdalenera.
En cada edició festiva, l'Associació distingirà una persona o entitat que, per la seua aportació, per la seua col·laboració o per la seua implicació amb la Gaiata, meresquen tal reconeixement.
Article. 74é
Es proposarà per part dels membres de la Comissió, els possibles candidats a la Junta Directiva, i esta el triarà per mitjà de votació.
Article. 75é
Al “Portaler de l'Any, se l'invitarà a participar dels diferents actes que organitze la Gaiata durant l'any, així com en les principals desfilades que durant la setmana de la Magdalena es realitzen per part de la comissió.
Rubén Peña García
Gaiata 8 -Llibret Magdalena 2024
***
PORTALER 2024 Abel León Navarro
Anys 90.
2 xics de 17 i 18 anys van en un Citroën Visa pel carrer Ceramista Godofredo Buenos Aires de Castelló. El de 18 anys condueix i el de 17 va de copilot. Tots dos van amb les mans subjectant la lluna davantera per dins. Evidentment el conductor sol amb una mà, l'altra està en el volant. Els vianants miren sorpresos l'escena, dins del cotxe les cares dels xavals són de preocupació.
Més endavant, a mitja altura del carrer, el riure contingut no pot més i s'escapa deixant una reverberació de riallada dins del cotxe. El copilot, simulant com que fuma i traent el braç dret per la finestreta exclama: “Va per vostés”.
L'any 2008, estant jo com a President, la Gaiata 8 va iniciar un projecte de reconeixement a una persona o grup o entitat que haguera col·laborat amb la gaiata o amb les Festes de Castelló d'una manera desinteressada o altruista. Aquesta figura es va anomenar Portaler de l’Any. 17 anys després recau en Abel León Navarro.
Abel era el que conduïa el Citroën Visa i jo era el copilot. Una història així demostra
la relació que sempre hem tingut i com és Abel però, per què se li ha atorgat aquest reconeixement a ell?
Podria enumerar milers de fets que justificarien aquest reconeixement i la seua relació amb el món de les Festes de la Magdalena i amb el folklore en general. Des de ben xicotet ja va estar en la Coral Veus de Lledó, des d'on i de la mà de l'inoblidable Pepe Rovira va entrar en el món de la gaiata l'any 1992, exactament en la Gaiata 8, la seua gaiata, en la qual ens va embarcar a mi i a Mercedes Agost allà per l'any 1998.
Han sigut moltes les escales que hem pujat i baixat dels diversos edificis del Sector per a fer socis, vendre loteria, entregar el regalito del Dia de la Mare o del Pare, el detall del Nadal o simplement estar asseguts en una escala conversant i rient-nos llarga estona perquè era rar el que t'obria la porta. Han sigut moltes les nits que hem passat, fred, per cert, en l'escorxador, en l'antic i en el nou, hores i hores baix del carro empalmant cables i de pas tornant a riure.
Han sigut moltes Pèrgoles i continuen sent molts Palaus als que hem dedicat hores i hores o bé ajudant en el muntatge de l'escenari o bé, des que el seu enginy i
creativitat va eixir a la llum, realitzant el tríptic de la Presentació.
Han sigut moltes les col·laboracions que ha realitzat amb els diferents Ens festius, com ara la Junta de Festes, la Federació de Gaiates, Federació de Colles, Associacions de Veïns, d'una d'elles n'és President, Festes de Carrer, i ja no sols en l'àmbit de dissenyador gràfic, sinó en temes d'organització o fins i tot eixint en desfilades. Mítica actuació en una Desfilada d'Animació pedalant sota uns ninots gegants. Ha sigut jurat de cartells de festes i també del concurs de llibrets. En 1991, essent Reina Infantil Carmen Selma, va ser l'últim pregoner infantil que va cantar el pregó antic i no el que hui dia es canta.
Com a dissenyador gràfic a part de totes les col·laboracions realitzades amb els diferents Ens festius i fins i tot amb la Diputació de Castelló, cal recordar que ser dissenyador gràfic és el seu mitjà de vida, el vaixell insígnia i la seua creació més recordada és el Llibret de la Gaiata 8, des de 2008 fins a 2020. Llibret que gràcies a Abel i la col·laboració inestimable de Jaume, ha aconseguit grans premis de maquetació, portada, valencià i Millor Llibret. Encara que he de dir que tots els anys s'hagueren merescut tots els premis però no parlaré de la resolució dels concursos que m'encenc.
Menció especial, difosa en l'àmbit autonòmic, que l'any 2010, gràcies a Abel, Jaume, Juan Carlos i Rafa, entre altres, va veure la llum un projecte en paper que a l'any següent es va pujar a Internet, m'estic referint a FestaPèdia, l'enciclopèdia de les festes, tot un referent de documentació sobre les figures que han sigut protagonistes en les Festes de la Magdalena des de 1945 fins a l'actualitat.
Dins de la comissió de la Gaiata 8, Abel ha sigut un dels vicepresidents perennes, després de l'ombra de l'etern Pepe Rovira, Abelito, com li deia, sempre ha respost amb un somriure i un humor que li ha caracteritzat. Ha eixit com a acompanyant de Dames d'Honor, suplint labors de president en cas que aquest no poguera, ha arrossegat la Gaiata en les desfilades i ha acudit a cadascun dels actes organitzats pel Portal de l’Om, essent ell partícip d'aquesta organització com a membre de la Junta Directiva.
Tal ha sigut la seua implicació que fins i tot dormia en el cotxe a les portes del Cau, en la setmana de Magdalena, per a no perdre's la seua tan anhelada Despertà. Ha assistit a cadascun dels viatges organitzats per la Gaiata en relació amb els seus agermanaments o d'oci, essent Alacant un
dels destins més repetits, no sé per què serà.
Sempre sembla que quan un no representa un càrrec important o que no puga acudir com a cap visible d'una entitat, no fa res per aquesta entitat, però en moltes de les ocasions, les persones més discretes, les que estan a l'ombra i no els agrada ser visibles ni mereixedores de cap premi són els que més treballen i fan per aquesta entitat i aquest és el cas d'Abel.
Són ja molts els anys que ens coneixem, agraïsc que no fora molt persistent amb els seus estudis, ja que gràcies a això va repetir un curs i vam poder conéixer-nos en l'extint ja 2n de BUP. Va ser un humor a primera vista que hui dia mantenim. Abel el considere com el meu germà, una persona humil i tal vegada vergonyosa però que saps que el tindràs per al que necessites.
Aquesta manera de ser és el que li ha portat al fet que tots els seus amics el vulguen amb bogeria, al fet que en tot el que faça posarà la seua màxima obstinació perquè la qualitat del treball siga la més alta i que, sobretot mai et deixarà tirat. Durant els anys que vaig exercir com a President, Abel va ser un dels meus pilars fonamentals, tant de suport emocional com ajuda per a l'organització de tots els actes. Suport que
ha perdurat tots aquests anys i que ha derivat en una gran amistat.
Aquesta menció bé és sabut que pensa que no se la mereix, que no creu estar a l'altura o que li avergonyisca passar per aquesta situació, però puc assegurar que se la mereix el que més, que es passa d'altura i que si s'ha d'avergonyir que no siga per això. Per a mi és tot un orgull poder escriure aquest article igual que veure com Abel, el meu amic, el meu germà, reba aquest premi, a part sé perfectament que dues persones allà a dalt estaran més que orgulloses que Abel León Navarro siga el Portaler de l’any 2024, així que, com aquell dia del "Citroen Visa": “Va per vostés”
