Carros engarlandats (engalanats, engalats)
Carros engalats.
A la romeria “a cavall”. Breu història d'una evolució.
José Juan Sidro Tirado
Vocal del Consell Municipal de Cultura
Cap de Colla 2009 Colla Pixaví
Les romeries són festes d’origen religiós mantingudes principalment per la vessant social i amb un fort component territorial. La gent eixint del poble o la ciutat es retroba, en una data concreta, en un paratge a l'entorn d'una ermita o santuari, a qui està dedicada l'advocació, celebrant-se cerimònies religioses, jocs, danses i sobretot àpats més o menys comunitaris que refermen els lligams dels assistents, convertint la romeria, si el temps acompanya, en una festa lúdica i social.
Així ha estat i així serà per molts anys la romeria castellonenca a l'ermitori de la Magdalena, al Castell Vell. Arribada la data del tercer diumenge de quaresma, els veïns es troben per fer camí junts. La romeria té anada i tornada i el trajecte en comú és el més important i l'aplec a la muntanyeta, la visita a “la sang dels moros”, el rotllo, la truita de faves, la bota i el cantar, ballar i riure…, esdevenen conseqüències lògiques, mentre que el final de la romeria és l'arribada, ja de retorn al poble, a Castelló.
L'eixida de la romeria al matí i l'entrada a poqueta nit de bell nou al poble acostumen a ser els moments més emotius. El trajecte des de sempre, degut a la curta distància que separa l'ermitori del cor de la ciutat, s'ha fet de dues maneres. a peu, acompanyant el clergat i la relíquia, o en vehicles col·lectius, què amb el pas del temps han anat evolucionant…
Castelló ha estat des de sempre un poble agrícola i tradicionalment “el carro i l'aca” eren, d'una banda, el vehicle emprat per transportar coses, i d'altra l'animal que ajudava a qualsevol feina del camp. Casa sí, casa també, el llaurador mantenia com un preuat bé aquell vehicle de dues rodes que, enganxat a l'animal de tir, facilitava el transport i desplaçament, juntament amb l'aca, el bé més preuat de la casa i suport de moltes boques…
Carros tirats per majestuosos cavalls omplien els carrers. I en arribar la festa, el dia gran, el dia de la romeria, el carro i l'aca es convertien en protagonistes. Famílies senceres o colles de joves, engarlandaven el carro, amb matissa, papers de colorins i algunes flors, aparellaven l'aca amb les seues millors gales i, amb sana porfídia enfilaven el camí de la Magdalena.
Els peus de l'ermita i les parcel·les del voltant eren rius de vida, els carros, a quin més engarlandat i, els animals, a quin millor aparellat; i després d'un dia de festa en harmoniosa companyia, la seua entrada a la ciutat no va tardar gens en convertir-se en espectacle. Després van venir els concursos per premiar el millor conjunt i augmentar l'autoestima del seu propietari, qui era reconegut per tot el poble…
Però, com tot en aquesta vida, també l'evolució de la ciutat, el progrés, va anar de mica en mica arraconant els carros i les cavalleries i ocupant els seus llocs les camionetes, camions i en una economia menor els motocultors amb remolc. I, de la mateixa manera que en el dia a dia minvaven els carros i cavalls i augmentava el nombre de “Pasqüalis, Agria, Truss, Terbu, Maccaper…” i començaven a circular pels carrers “els primers carromatos” i furgonetes, vehicles a motor de càrrega, “Citroën, Nissan, Volskwagen”, en arribar el dia de la romeria, s'usaven “els vehicles a motor” canviant per unes hores la càrrega agrícola o industrial per “humana” i apropant els castellonencs a l'ermitori.
No era el mateix, per uns anys va perdre's la vistositat dels carros, tot i que sempre hi havia alguna colla que “en record de les antigues tradicions engarlandava les rodes o l'entoldat de les caixes d'aquests vehicles”; de mica en mica, l'espectacularitat de l'entrada de carros en tornar de la romeria, va anar en decadència, fins arribar quasi a desaparèixer per complet.
L’arribada de la democràcia, va portar l'aparició de les Colles com a fenòmen social, festiu i participatiu, jugant un paper important i fonamental en l'evolució festera, en ser entitats que d'una banda busquen la renovació i l'enfortiment dels actes de caire popular i, per l'altra recuperar tradicions i cultura; per això prompte nous actes impulsats per les Colles, van ocupar espais festers i temporalització dins la setmana magdalenera, i no va tardar-se massa en potenciar-se de bell nou “el concurs de carros”, tot i que adaptat als nous temps com a concurs de “vehicles engarlandats”.
Paral·lelament al recolzament que la Junta de Festes de Castelló va donar a la recuperació de la Tornà de la romeria, en col·laboració amb la Federació de Colles, va passar a convocar anualment el “Concurs de motocultors, tractors, automòbils i camions engarlandats” amb importants premis i amb protagonisme fester per aquells vehicles que a criteri del jurat aconsegueixen un major engarlandament o les millors al·lusions festeres.
L'anada i sobretot la tornada de la Magdalena prenen un nou impuls. L’esplanada de l'ermita rep cada any el dia de la romeria, noves Colles amb nous vehicles, on la imaginació, el treball, l'enginy i el saber fer desperten l'admiració de veïns i forasters. Els marges del pont d'accés a l'ermita és el lloc assignat; allí preparen el dinar que comparteixen amb sana alegria. I, arribada l'hora de la Tornà, precedeixen aquesta; el vell Caminàs, Sant Roc, l'horta, Lledó, el Forn del Pla i els carrers més cèntrics, tornen a rememorar el vell costum i tradició “del retorn de la romeria a cavall” a la vegada que s'admira la bellesa ornamental, criteris etnogràfics i la creativitat de la nostra gent…
Des del vehicle més senzill, decorat amb algunes rames i fulles de palmera, fins les típiques alqueries amb ferramentes pintades o penjades, passant per recreacions de “la panderola”, la magdalena…, aquests vehicles es converteixen en una de les senyes d'identitat pròpies dels castellonencs que reviuen la festa com els avantpassats, els del carro i l'aca, costum que no volen deixar perdre.
Associacions, colles com la PTK, la Panolla, la Corbella, Cagarròs, Vora sèquia, Maneguetes, i moltes altres, han contribuït sens dubte en els darrers anys a donar esplendor a les nostres festes amb reproduccions simbòliques de clara referència cultural i tradicional que, han merescut ser guardonades en diferents edicions i que hem pogut veure no només en “l'entrada de carros” sinó també després en la cavalcada infantil i en els darrers anys visitant alguns sectors gaiaters amb un sentit clar d'agermanament entre col·lectius.
El futur dels carros a la Magdalena passa indubtablement per les Colles, doncs són aquestes entitats amb la seua espontaneïtat i dinamisme consubstancial a la celebració de festa, les que han prés el relleu als “llauradors del poble”, propietaris de carro i aca, que tenint properes les festes, s'organitzaven informalment en quadrilles per anar a la romeria, establint-se “topeties” entre ells per veure qui portava, d'una banda el carro més lluït i l'animal més “ben vestit”.
Els carros engarlandats han estat i són cultura popular de la nostra festa i elements en constant evolució que any rera any es fan i es refan a si mateixes en virtut dels impulsos anònims d'homes i dones del poble, d'esta o d'aquella Colla, que per espontaneïtat, tradició oral o reproducció fidedigna obren el veritable miracle d'una nova creació concebuda i imaginada primer i després creada. Carros que, a més dels seus valors formals, -moltes vegades són el propi cau de la Colla-, i simbòlics, representatius, posseïxen específics valors d'ús d'una vida efímera, ajustada a la setmana festera la qual cosa fa que el reconeixement del treball en ells per part dels altres, siga pels propietaris un orgull.
D'aquells inicis incerts de recuperació dels carros engarlandats per transformació del carro al vehicle de motor, fins avui en dia, un fort esperit de tradició cultural combinat amb un evolucionisme interessat per mantenir els costums i les creences, ens serveix com complement perfecte per afirmar que: topeties i lluïments, esforços i il·lusions, hores de dedicació restades al dormir, diversió i record, tot es supera, doncs cal també ara, al segle XXI, fer possible allò que ja deia l'admirat Bernat Artola i sentim cada any al Pregó, “Anar a la romeria, no és tant sols anar de festa”.
I des d'ací un desig per aquest 2009: bones idees, millors carros i compartides festes amb harmonia i convivència des de la informalitat més formal.
