Teatre en valencià
Més informació:
La important tradició que el Teatre Valencià té a la ciutat, sols és comparable al gran nombre de públic aficionat amb que aquest gènere compta a Castelló.
És per això, que la Junta de Festes organitza un cicle de representacions on participen tots els grups "amateurs" de Teatre Valencià amb que compta la capital de la Plana, fent possible que es realitzen escenificacions diàries al llarg de la setmana de festes.
Davant un afluent públic, els grups teatrals representen diferents obres dels més afamats autors locals de sainets valencians, on les escenes de caràcter costumista s´entrellacen per aconseguir una intriga que es desenvolupa a ritme de comèdia.
-------------------------------------------
Manolo Mundina Besalduch
Grup de teatre Baladre.
Llibret Gaiata 8, 2011.
Parlar de teatre a Castelló i no parlar de Rafa Lloret i la seua família és quasi impossible. Rafa inicia el seu camí en este món de la faràndula en el moviment LLULL, començant a fer teatre en el saló dels Frares, on arriben a fer cada setmana una representació d'algun sainet. Són els anys 60-70 del segle passat.
Coneix a tots quants en aquella època feien teatre en carrers i places de Castelló, sobretot en les Festes d'Agost. Pren contacte amb els Rebolledo, Company, Pep Sanz, Pilar Pérez, Pepe Agost, etc.
En aquell moment, qui escriu estes notes ja representava amb alguns dels més anomenats de Castelló, com el Xato Castanyero, Jaime Sos, Carmen Borrull, Manolo Falcó, Abril, etc.
Quant a les nostres festes magdaleneres, la Junta Central de Festes inicia uns contactes per a tractar de celebrar una representació en la plaça Major, però, quan acudixen a la plaça, no es pot representar res perquè res hi ha preparat; ni llum, ni escenari, ni cadires; i els actors no poden actuar.
Rafa inicia a Borriol el seu periple de teatre, perquè encara no disposa de grup a Castelló; actuen en la festa del patró Sant Cristòfol i després d'açò naix ja, ací en la ciutat, el grup de teatre Tragapinyols, que el conformen, com he dit al principi, molts dels seus familiars: Rafa, la seua dona Virginia, i amb el temps s'incorporen els seus fills.
Com a anècdotes d'aquest llarg viatge, infinitat d'estes ens ha contat, però segurament no totes les que durant este llarg trajecte li han succeït al bo de Rafa; bones, regulars i roïnes, com va ser l'accident que va patir Virginia en el veí poble d'Almassora, que no els va permetre acabar l'obra que estaven representant.
De les nostres festes de la Magdalena, comentem la infinitat de llocs en què hem actuat; el Teatre del Raval, el Penyagolosa i alguns Instituts més, les Monges, els Caputxins, etc.
És el moment de parlar d'un altre grup que naix en 1996, Baladre, la directora del qual és Remei Sánchez, que al mateix temps és la Representant dels grups de teatre davant de l'Ajuntament i altres entitats. Una enamorada del teatre i gran defensora del valencià. Aquest grup, en la seua curta vida, s'ha caracteritzat per ser sempre assidu en Castelló a Escena i com no, en les Festes de la Magdalena.
Tinguem en compte, que dins de les nostres Festes de la Magdalena es va iniciar el nostre peregrinar pels distints llocs en què s'ha representat teatre. El Teatre de la Raval va ser el primer, al què van seguir distints instituts, principalment el Penyagolosa, on, precisament, van tindre lloc les representacions de la passada Magdalena.
El grup Baladre, com quasi tots, ens hem posat sempre a disposició de la Junta de Festes. Com a anècdota diré que hem arribat a actuar dos vegades en la mateixa setmana de la Magdalena, per a substituir a un altre grup que no va poder fer-ho per un problema de malaltia; la qual cosa va suposar un repte, al tractar-se de dos obres diferents, una cada dia.
Amb el nostre bon fer quotidià, ens hem anat incorporant al cicle que l'Excma. Diputació programa cada any per a la gent major, actuant en distints pobles de la província, en les seues festes patronals i ací, com quasi sempre passa, ens han ocorregut coses bones i menys bones, però que tot ens ha fet créixer com a actors i també com a persones. Com a persones, perquè valorem l'aconseguir que gent a qui no coneixem, siga capaç de riure i passar-s'ho bé amb nosaltres, i com a actors perquè ens ha fet valorar que cada públic és diferent.
En lo físic, al ser en la plaça dels pobles, han succeït a vegades accidents. A l'Alcora un tornado se'ns va emportar l'escenari en plena actuació i alguna coseta més que no val la pena mencionar.
En fi amics, si algú ens llig i creu que val la pena, ens donarem per pagats.
