Pregó, Cavalcada del

Manuel Segarra Ribés.
Recordem amb la festa de la Magdalena les efemèrides fundacionals de Castelló i amb ella celebrem la translació dels seus primers habitants cristians als nous "fochs" alçats en el seu pla emplaçament actual, deixant el seu pi burg roquer davall les quotidianes carícies de les ombres d'afonades barbacanes, d'aquell albacar moro del terme d'Adrel, que donara el Rei Pere II d'Aragó al Bisbe de Tortosa i posteriorment mencionat en la Crónica de D. Jaime I amb el nom de Castillo de Fadrell.
Si observem detingudament la nostra festa, la seua significació i l'ambient que emmarca la seua celebració, la trobem formada per un tot d'esplèndida bellesa, sintetitzat per múltiples llampades nascudes d'història, tradició i sentiments d'un Poble.
Fets heroics realitzats en època llunyana per cavallers aragonesos i catalans, amb les seues mesnades de barons guerrers, guiats per la Majestat de Jaime I d'Aragó, van portar el blasó de la Santa Creu a la ubèrrima planura regada per les aigües del romà Idubeda. Repartiments reals de les terres conquistades, efectuats entre els cristians vells vinguts amb el Rei, van augmentar el poder sobirà al formar nuclis habitats per vassalls lleials. I transcorreguts uns vint anys de batejar un pobre llogaret pròxim al Castell Vell, per llicència real es va autoritzar els seus habitants traslladar-se a viure a una nova Vila, alçada per ells en frondosa i pròxima plana amb terres de bon regar i boscatge
de pins i palmeres. Així van ser els fets.
El dur treballar d'aquells hòmens any rere any, va transformar en rics predis d'hortolana arbreda la vasta i fèrtil terra que ja d'antany presentava sobre el verd perenne de la seua pell, les motes blanques de les mores alqueries de Fadrell, Benicatel, Texida, Almalafa, Benimarra, Benihayren i aquella que seria el nucli del jove Castelló, la rica Benarabe.
Han passat d'açò prop de set segles i aquella Vila, la trobem transformada en bella Ciutat, rodejada per àmplia orla de parcel·les de terra cultivades igual que jardins, on la maragda del camp de tarongers es vist amb les seues gales nupcials, perfumant l'ambient amb aromes de tarongines al riure la Primavera el seu preludi a la vida. Aquest és el marc.
Encastant els fets amb el marc vibra l'ànima senzilla i bona del nostre Castelló, que al celebrar la festa, unix a la promesa i el seré gaudir de la gent madura, el doll de la sana alegria de la joventut, amb danses i cançons als sons de panderos i guitarres, que fan bategar a l'uníson els cors davall l'enbruix que iguala a tots per la festa popular.
Per tot això, quan es va acordar en els dos últims anys per la Junta Central de Festejos de la Magdalena, incloure entre les seues festes la Cavalcada del Pregó, es va esbossar esta, dividint-la el primer any en els tres grups que es van denominar Rei Jaume I, Castelló i Pregó, als que corresponien en el segon any els designats amb els noms de Cavalcades, Gaiata i Malea i Aiguamoll -perquè es va dividir en dos el grup segon de l'any anterior- i Font de la Reina, en els quals se simbolitzava història, tradició i sentiments del nostre Poble.
 
--------------
 
 
Més informació: 
Des de la seua creació al 1945 per En Manuel Segarra Ribés, la "Cavalcada del Pregó" és una desfilada que cada tercer dissabte de Quaresma anuncia l´inici de les festes fundacionals de la ciutat de Castelló.

La cavalcada, pren el seu nom del conjunt de versos que es repeteixen al llarg del recorregut i que en veu de la figura del "Pregoner" conviden per mitjà de l´Alcalde de la ciutat a participar a les festes a veïns i visitants.

El "Pregó" és un museu vivent de la mitologia, història, folklore, tradicions, artesania, indústria, agricultura, festa...; en definitiva, una mostra costumista que permet l´espectador realitzar un recorregut pel passat i present de la província i ciutat de Castelló.

Tres parts ben diferenciades constitueixen aquesta desfilada: "Mitologia i Història Fundacional", "Representació Provincial" i "Ciutat i terme de Castelló".

 
 
Mitologia i Història Fundacional
 
Inicia aquesta part de la desfilada l´Associació "Colla del Rei Barbut" que recull la tradició mitològica, escrita al llibre "Tombatossals" d´En José Pascual Tirado: El "Rei Barbut", amb els seus fills Tahor, Case i la Infantona Merilde, acompanyats per la "conlloga" del gegant Tombatossals i altres fidels vassalls.

Seguidament l´associació "Els Cavallers de la Conquesta" són els encarregats de recordar el passat medieval de la ciutat en l´época de la seua fundació, apareixent com figura central el Rei En Jaume I "el Conqueridor" precedit per estampes de cavallers i dames abillats amb indumentària de l´época.

Finalment, tanca aquesta part de forma espectacular l´associació "Moros d´Alqueria", que amb varies "filaes" recorden les tropes dels exèrcits moros que van conquerir les nostres terres.

"L'Aljama" representa aquella minoria hebrea que va conviure en l'edat mitjana castellonenca junt amb moros i cristians. L'Aljama representa, per tant, a la jueria medieval castellonenca. Coneguda és, la seua irònica escenificació del tema de la usura, a més d'escenificar també els distints oficis i classes socials dels hebreus, així com un mercat medieval, acompanyat de la corresponent animació que interactua amb el públic.
 
 
 
Representació Provincial
 
Els pobles de la província de Castelló són els protagonistes d´aquesta segona part de la desfilada. Any rera any, les diferents localitats acudeixen a la capital per participar amb el seu millor folklore, artesania, tradicions, etc., conformant així el millor aparador per conéixer el millor dels pobles marítims de la costa, de les pintoresques localitats del Maestrat o de la productiva agricultura i indústria de les poblacions centrals de la província, que anualment participen a la "Cavalcada del Pregó".
 
 
 
"Ciutat i Terme de Castelló"
 
En aquesta part que tanca la desfilada, podem trobar en primer lloc estampes típiques de l´antic Castelló que, junt a les agrupacions folklòriques de la ciutat, ens porten records del Castelló del segle XIX.

A continuació, seran els representants de les deneu Comissions de Sector en les quals es divideix la ciutat, abillats amb el vestuari típic de "castelloners" i "castelloneres" i portant cistelles i "piques" de flors, els qui desfilen pels principals carrers de la ciutat precedint a una cistella de flors de grans dimensions que, portada per dotze homes, serà ofrenada al seu termini a la "Mare de Déu del Lledó", Patrona de la Ciutat.

Seguidament les "gropes", cavalls muntats per homes i dones abillats amb indumentària tradicional, donen pas als clarins que anuncien la presència del "Pregoner", qui anirà desgranant, en llocs concrets del recorregut, els versos que anuncien l´arribada de les nostres festes. Darrere d´ell, tanca la desfilada la carrossa on desfila la màxima representant de les festes, la Regina, que acompanyada per la seua Cort d´Honor, conformada per sis Dames de la Ciutat i les deneu Madrines de les Comissions de Sector, tancaran aquesta desfilada que recorre els principals carrers de Castelló en un curiós espectacle que aglutina mites, història, folklore i tradicions de tota una província.

Foto: