Festival Internacional de Música de Festa
Toni Gascó Sidro
Llibret Gaiata 8, 2009.
Les festes de la Magdalena, des de l'any 1945, van tindre una decidida vocació musical. No eren els temps de la naixent postguerra una etapa per a les excessives alegries. No obstant, els veïns i els components de les primeres juntes de festes van optar per eliminar de les celebracions els continguts patriòtics i militars, tan grats a la concepció del règim de Franco, per a buscar motius íntimament endinsats en el paisanatge. Bona prova d'això van ser els festivals de bandes de música i -en concret- els concursos de convocatòria pública, que van sancionar pasdobles com ara Rotllo i Canya, Gaiates i traques, Castelló en festes… i també la Marxa de la ciutat. N'hi ha datats en 1946, 48, 49, 1951, 52 i 1954.
Les bandes de música tenien en aquells temps d'escassetat i racionament un considerable atractiu; bona prova d'això va ser la massiva assistència que van registrar els concursos en què es van premiar algunes de les esmentades peces. És més, al Teatre Principal de Castelló es va oferir l'escenificació d'estampes magdaleneres amb poemes vernacles de Bernat Artola, musicats pels compositors locals Josep Garcia Gómez o Josep Godes, i instrumentats per qui era director de la Banda Municipal, Eduardo Felip, que van interpretar (a manera d'espectacle sarsueler) les veus dels cantants castellonencs Manolo Moragrega, Carmen Fernández o José Bacora.
La cultura popular bategava amb força i ho feia amb el vincle de la música. Amb els anys, la presència d'agrupacions bandístiques internacionals, com ara la de la Força Aèria dels EUA els anys 1961 i 62, com a conseqüència del final de l'aïllament internacional de la nació i l'inici de la cooperació política, va suposar un panorama més diversificat.
En esta proposta de la invitació de bandes internacionals, cal assenyalar el primer precedent del que en 1989 va ser el Festival Internacional, que va auspiciar l'Associació Cultural Moros d'Alqueria.
Va caldre que passara un quart de segle, perquè en el si d'esta associació, els seus components, que ja començaven a pentinar canes, recordaren l'animació que suposaven les bandes internacionals amb sons i músiques exòtiques, que li concedien a la festa un atractiu internacional.
Amb eixe propòsit, més l'aportació d'experiències personals viscudes en estades i viatges en paisatges estrangers, va començar a quallar la possibilitat de crear un festival cosmopolita, en què s'invitara a bandes i conjunts d'animació, per a diversificar i animar la segona meitat del programa de la setmana de festes, que presentava un cert declivi d'atractius.
Amb bon criteri, el conjunt de components de la colla dels Moros d'Alqueria (ja que si bé van ser alguns dels seus membres els que van pencar en major grau, amb un esforç major de viatges i contractació, no va haver-hi component que no s'implicara en alguna mesura) va pensar en la vistositat de vestidures i danses, en l'impacte sonor, en l'animació de les danses … i la presència de conjunts de majorettes, que desfilaren als sons de les seues corresponents bandes de música.
La bellesa de les dones, que lluirien generosos somriures i unes ben tornejades cames, l'alegria dels temes musicals, a ritme de marxes, les evolucions i acrobàcies… suposaven un panorama d'animació que resultaria molt suggestiu. Bé van poder comprovar-ho, quan les jóvens, quasi totes procedents de països de l'est d'Europa, on hi ha una important tradició d'agrupacions femenines de desfilada, van transitar pels carrers i places de Castelló, despertant la simpatia dels seus habitants. La contractació de bandes amb comparseries de faldicurtes xicotes es revelaria se com a imprescindible, des de ja fa vint anys... L'èxit va portar, quasi una dècada després, a contractar conjunts de samba del Brasil. El càlid i sensual ritme sincopat i els moviments fogosos de les belles mulates, quasi frenètics, per a combatre el fred del mes de març local, sobre els seus esculturals cossos escassament coberts amb succintes vestimentes, van concedir un nou atractiu per al Festival.
Amb bon criteri, des de l'origen, es va assumir la possibilitat de la diversificació. Es va pensar en conjunts musicals de qualitat, es va pensar també en l'exotisme o en la sumptuositat dels abillaments, es va pensar en la pluralitat de les músiques i en la riquesa de la sonoritat percutiva, precisament per la insistència del ritme.
Els conjunts van presentar música ètnica, abundància de música militar, per més que no sols eren marxes patriòtiques les que s'interpretaven, sinó motius internacionals, alguns d'ells d'índole simfònica o teatral, altres popularitzats pel cine. Alguns grups portaven col·lectius de dansa i altres d'animació, complementant la interpretació musical. Les banderes internacionals que onejaven per tot l'àmbit de la geografia castellonenca, en els quatre últims dies de la setmana de festes, representaven col·lectius tan heterogenis com cridaners. Països de tot el món van començar anualment a desfilar i a tocar, despertant la complicitat dels castellonencs, que molt prompte van assumir com a significatives en el programa de festes esta sèrie d'actuacions.
Els «moros» organitzadors van viatjar per una infinitat de països veient, preguntant i interessant-se per col·lectius de música festera. El projecte quallava i era necessari aportar conjunts amb un nivell més atractiu i sobretot diversos. La major felicitació que es pot fer a l'organització és que la multiplicitat d'apostes va motivar l'interés i l'expectació del públic, any rere any, fins a l'extrem que les desfilades són seguides amb gran simpatia i que els milers de cadires que l'Ajuntament acomoda en la plaça Major -per a seguir les actuacions dels tres dies del Festival- es copen molt de temps abans que hi comencen. El fet que Canal 9 retransmeta en directe, any rere any, la cloenda de l'espectacle n’assenyala la popularitat i transcendència fora de les fronteres locals castellonenques.
La veritat és que a estos conjunts instrumentals i de dansa se'ls va traure partit. Ja no eren només les actuacions successives en pla de concert en la plaça Major, en les dos jornades del Festival i la de cloenda de l'últim diumenge de la setmana magdalenera, eren també els pròlegs en la plaça del Primer Molí a les mascletades, les actuacions en diversos àmbits individualitzats del nucli urbà, la participació en la desfilada d'animació dels últims dies del calendari bulliciós …
Les agrupacions es van confabular, en les seues actuacions en viu i també en pla particular, quan els seus components es desposseïen dels abillaments, per a calçar-se roba convencional i es convertien en turistes que disfrutaven, braç a braç amb el paisanatge, de les celebracions de la ciutat. En veritat el testimoni de molts dels membres d'estos conjunts musicals no podia ser més positiu, respecte de la singularitat i animació participativa de les festes majors castellonenques.
El Festival és un autèntic mosaic de música, costums, abillaments, danses que internacionalitza molt més les alegries magdaleneres i suposa un vincle entranyable d'unió de races i llengües, vinculades pel més universal dels llenguatges. Paraules com amistat, concòrdia, simpatia, igualtat, harmonia, es convertixen en testimonis sòlids d'integració, precisament pel sortilegi del ritme i la melodia.
També la impressió del coneixement d'unes altres cultures, d'altres formes de ser i d'entendre l'art suposa el despertar de significatives sensacions, proclius a la pluralitat i a la fraternitat entre les gents. El Festival ha aportat molt de positiu a la festa, a la cultura i a la integració de les races i els països.
La Junta de Festes de Castelló va assumir l'organització després d'una dècada d'activitat de Moros d'Alqueria, i el Festival va continuar mantenint el seu esperit i el seu caràcter. Tal vegada la inversió va ser menor, però l'interés no va decréixer. Les bandes de música eren un significant fonamental en la segona meitat de la setmana gran de la ciutat. La llavor havia donat una collita ubèrrima d'alegria, cordialitat, colorits, ritmes i sonoritats.
