Festival de Danses de l'Antiga Corona d'Aragó
Xelo Pastor Verchili
Llibret gaiata 8, 2014.
UNA FICCIÓ SOMIADA
Allà pels anys 80 del segle passat va sorgir una convocatòria de dansa a Castelló que, amb el pas dels anys s'ha convertit en el major esdeveniment folklòric del país. L'esforç anònim de molts homes i dones s'ha vist reconegut. Ells i els seus descendents són els més orgullosos que el Festival de Danses de l'Antiga Corona d'Aragó, cinquanta anys després de la seua creació tinga el reconeixement que tots esperaven: la ciutat als seus peus… (Una ficció somiada)
Febrer del 2033
-Hola Lledó, on vas?
-A ballar!
-Amb el fred que fa?
-Bo, sí que fa fred, però m'abrigue i 'prou'!
-Això teu sí que és afició filla…
-La que m'han transmés els meus pares… Ells no s'han perdut assaig ni actuació, tret que estigueren amb un constipat de campionat o per qüestions de treball. I menys quan tenien prop les festes de la Magdalena o el Festival de Danses de l'Antiga Corona d'Aragó. I eixa afició, Milagros, li l'he transmesa a la meua filla que esta Magdalena donarà els seus primers passos de ball en la Cavalcada Infantil.
-Això és cert… Jo no sabia que en el mes de maig, Castelló es convertira en amfitriona de les danses del món. Bo, dels territoris que en el seu dia van formar part de la corona catalano-aragonesa i d'altres punts del món… cada any de llocs molt distints. Van ser ells, quan vaig arribar a Castelló per qüestions de treball i els vaig conéixer com a veïns del replanell, els que em van explicar certs costums, tradicions i esdeveniments que, la veritat, m'alegre d'haver seguit de prop. Jaume i Carmen, els teus pares, són, com es diu ací, 'gent de la soca'!
-Es diu així, no, Lledó? Els teus pares són… 'de soca'!
-Sí, ja, ja, ja. Això pareix. Bo, Milagros… et deixe que arribe tard a l'assaig i el Corona d'Aragó està molt prop… Adéu
Maig del 2033
- Senyors i senyores… autoritats, amics del folklore, de la història i de les tradicions, ja ha passat mig segle des que a un grup d'homes i dones de Castelló se'ls va ocórrer organitzar un festival internacional de danses a imatge i semblança dels molts que es desenvolupaven per tot el món i en els que participaven els grups locals, però amb les seues connotacions pròpies: recordar la història a través dels ritmes i de les danses. Va arribar el dia en què es va pensar: Per què no donar la volta a la truita i fer que la capital de La Plana siga l'amfitriona de grups d'altres llocs?...
-Escolta Lledó el que diu Miquel, el presentador del festival… això ja és història, però convé no oblidar-ho mai. I menys ara que celebrem la cinquanta edició del Corona d'Aragó... Escolta, escolta… i després conta-li-ho a Aitana.
-Sense restar mèrits a ningú, dos homes en la Junta Central de Festejos de la Magdalena dels anys 80, José Vicent, com a president, i José Luis Serrano, com a secretari, 'van parir' junt amb el Grup Castelló, que en aquella dècada es denominava Grup Castelló, Danses i Cançons, el que seria este magnífic Festival de Danses de l'Antiga Corona d'Aragó. Les primeres edicions es van celebrar en el marc de les festes de la Magdalena, en el recinte municipal de La Pèrgola, però l'any 1988, altres castellonencs van pensar que el certamen tenia tanta personalitat com per a desenvolupar-se fora dels festejos fundacionals, on es diluïen les actuacions entre tanta activitat festiva.
-Mamà i qui van ser aquelles persones?
-Ja, ja, ja, què impacient eres filla! Perquè tu bé que les coneixes. Fernando del Rosario, un dels més entusiastes a recuperar la 'dolçaina i el tabal' a Castelló, que formava part de la Junta de Festes que presidia aquell any Clemente Agost. Del Rosario, que havia sigut també membre del Grup Castelló i un dels creadors de la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, va demanar ajuda a una altra dona de la Junta, a Chelo Pastor, perquè li ajudara en l'organització de l'esdeveniment fora de Magdalena, en la primavera. Ella també havia viscut el folklore en casa des de xicoteta, ja que son pare va començar a ballar en eixe grup quan encara era el 'cuerpo de baile de Educación y Descanso' i la seua germana Mamen també va estar anys vinculada al mateix grup.
-La Junta de Clemente Agost va decidir…
-Atén… El presentador està dient el mateix que jo t'he contat ràpidament…
-… Aquella segona etapa del festival va suposar canvis. En l'organització van entrar a formar part gent de totes les agrupacions folklòriques del moment que així ho van desitjar: Grup Castelló, El Millars i El Forcat… temps de Suso Soler, Juan Carlos Giner, Marola Arterós, Raúl Seguer, Josep Vidal, 'Toti'… Va anar oscil·lant la data de celebració fins que en 1993 es va decidir que fóra el segon cap de setmana de maig i amb el suport de la Regidoria de Cultura, més enllà de la Junta de Festes.
-Ufff !, i eixe canvi a què es va deure?
-Lledó, tu ho vols saber tot, eh? Qualsevol diria que continues sent l'adolescent inquieta que sempre vas ser.
-Doncs clar… va, dis-me.
-Senzillament perquè la Junta de Festes de l'any 1992 va decidir 'carregar-se' el festival perquè entenia que no despertava interés entre els castellonencs i que no valia la pena esforçar-se en eixa iniciativa.
-… Senyors i senyores, amics del públic… El festival va tindre continuïtat. Alhora que una altra castellonera de pro -Conso Jóvena- s'inquietava per allò que estava passant, com a antiga component també del Grup Castelló i ja directora d'un nou grup folklòric, l'Escola de Dansa Castelló. Quan va assumir la presidència de la Junta de Festes, Sixto Barberá, es va proposar recuperar i impulsar el certamen. En tot moment, el regidor de Cultura Miguel Ángel Mulet es va bolcar a recuperar, reactivar i dignificar el Corona d'Aragó.
Aquella junta va tornar a nomenar a un equip extern, però vinculat a la junta que treballaria per engrandir el festival… Es va fer una crida a totes les agrupacions de la ciutat i va nàixer el primer 'comité organitzador' amb aquesta denominació…
-Carai, perquè si que té història este festival!
-Clar Lledó, història, canvis, crisi… continua escoltant el relat de Miquel, que encara queda tema… Noooo, filla, no… Corre que ja vos toca ballar a vosaltres… Després de les illes Balears ja és el vostre torn amb 'La Marineria'… Anem, prepara't, estira eixa falda!…
-… Així doncs, fem un intermedi en el recorregut per la crònica del festival que en esta edició, recordem, arriba al seu mig segle d'història! I donem la benvinguda sobre l'escenari a…
-Mira Jaume, al veure ballar a Lledó amb eixe pas tan ferm, em recorde de tanta gent d'aquell comité organitzador… D'Alicia Pastor, Clara Salazar, Noelia Selma, Pere Pau Montañés, Joan Prades, Marta González, Sofía Calduch, Lledó Navarro… Te'n recordes? I dels que havien format part de les rondalles?…
-Sí… de Juan Valls, de Verónica Varella… I d'altres persones que sense haver-hi ballat o tocat cap instrument es van sumar a una de les etapes més intenses del festival com Fernando Lloria o Mamen Chofre.
-Ja, ja, ja, i què em dius, Carmen, dels que vam fer de guia i acompanyàvem a més de tres i de quatre grups perquè ens encantava fer d'intèrprets i disfrutar de la companyia de la gent d'altres països?
-Clar, me'n recorde, vam estar amb Javi Martí, pobre, que després va morir tan jove; amb Javi Gimeno, 'Vichi', Gloria Serra, Óscar Sanahuja… i tants altres: els germans Mónica i Moisés Jiménez, Juan Tuñón, Miguel Escrig…
- Van ser temps interessants perquè xics i xiques integrants de les gaiates es van sumar al festival, col·laborant tant com podien. Sempre disposats a fer fàcil i entretinguda l'estada als invitats. Que grans! I les xiques de l'Escola de Dansa Castelló, liderades per Carmen Selma, què em dius?, uniformades qual hostesses al peu de la fira d'artesania! Uff, quins temps!
-Em sap greu no poder recordar el nom de tots els que vam viure anys tan intensos a dalt i a baix de l'escenari. Va ser tan bonic mentres va durar, veritat Carmen?
-Encara sort que després d'una xicoteta crisi, de la que millor no recordar-se'n, el Festival de Danses de l'Antiga Corona d'Aragó va remuntar el vol i, hui per hui, té un dels pressuposts més alts d'Europa i són més de 20 les agrupacions que durant 10 dies ininterromputs ens oferixen el millor del seu folklore en una plaça Major on s'ha hagut d'habilitar una grada perquè càpien els milers d'espectadors que es concentren cada jornada.
-Sí, com m'agradaria tindre edat per a ballar davant de tant de públic!
-Bo, nostàlgica, calla, que ja està ací Lledó. Aplaudix, aplaudix… I tu, Aitana, mira la mamà que guapa està. D'ací a uns anys els iaios t'aplaudirem a tu també.
