Encesa de Gaiates
Vídeo Encesa 2010:
Més informació:
És una de les recents incorporacions al programa oficial de festes. Es celebra des de l´any 1991 i es va concebre com un homenatge popular a la Gaiata, vertader símbol i senya d´identitat de les Festes de la Magdalena.Després de participar a la Desfilada de Gaiates, els vint monuments (19 dels sectors i el de la ciutat) s´instal.len al Passeig de Ribalta, on el dilluns per la nit, en presència de desenes de milers de persones, entre elles els membres de totes les comissions, les regines de les festes i les seues dames, així com les autoritats, es desenvolupa un espectacle en la trama del qual la llum és part fonamental. D´aquesta manera, les Gaiates es van encenent una per una i s´integren en l´acció.La unió entre la tradició i les darreres tendències teatrals i tecnològiques es donen la mà en aquest acte que, en poc de temps, s´ha convertit en un element indispensable dins de la programació elaborada per la Junta de Festes amb motiu de les Festes de la Magdalena, que per l´Encesa compta amb la col.laboració de la Gestora de Gaiates i les 19 comissions de sector.Finalitzat l´espectacle, els assistents tenen l´oportunitat de veure enceses totes les gaiates juntes, un fet que sols es produeix en aqueix instant. La visió és vertaderament espectacular. Posteriorment, cada gaiata és traslladada a la ubicació des d´on presidirà els actes festius organitzats per les respectives comissions.
La llum
Paco Merchan Segura
Llibret Gaiata 19 La Cultural
No tractem de fer un estudi científic, ni tan sols històric, del que és la LLUM; però si que serà convenient transcriure, ni que siga molt per damunt, el que és la LLUM en les diferents accepcions de la paraula, per a comprendre millor la importància que podria haver tingut, i encara pot tindre, la LLUM en les nostres Festes Magdaleneres.
En el capítol primer de la Bíblia (Gènesi), ens diu; “ Al principi, Déu creà el cel i la terra. La terra era buida i les tenebres cobrien l’abisme; però l’esperit de Déu planava sobre la superfície de les aigües. I va dir Déu: Faça’s la LLUM! I va haver-hi LLUM. Va veure Déu que la LLUM era bona i la va separar de les Tenebres; i a la LLUM va anomenar-la Dia i a les Tenebres Nit. (Dia primer), Dia i Nit, LLUM i FOSCOR.
La LLUM (del llatí, lumen, lux) és la claror emesa pel Sol, que il·lumina els objectes i els fa visibles (LLUM natural). En sentit més genèric, entenem també per LLUM l’agent físic que ens il·lumina (LLUM artificial). En totes dues concepcions, la LLUM naix de la FOSCOR, de la NIT, de la falta de claredat.
En la nostra cultura judeocristiana, la LLUM és fonamental en la litúrgia, com a ens de vida, de resurrecció i d’esperança. (LLUM del baptisme, LLUM Pasqual, àngels de LLUM, etc.) La LLUM quasi sempre està representada pel ciri purificador, com a símbol d’eternitat.
Científicament, la LLUM és el conjunt de partícules elementals (anomenades fotons) que es desplacen a gran velocitat i presenten les característiques d’una ona. Té un doble aspecte corpuscular i ondulatori. Teories respecte a la LLUM n’hi han moltes, però les de més fonament són les de Newton, Einstein, Young, Hertz, Maxwell, Planck, etc. …. que es poden resumir en dues: la teoria ondulatòria de la propagació i la quàntica (emissió, propagació, absorció i dispersió) de Schodinger, el 1961.
Con ja he dit anteriorment, hi ha dues classes de LLUM: natural i artificial i, a partir d’ara, sempre ens referirem a l’artificial, ja que la primera, la natural, no ha tingut cap evolució des del principi dels temps, perquè no depèn de l’acció humana sinó que existeix per se, el Sol. Últimament, aquesta font natural de LLUM sí que pareix afectada per l’acció destructora de l’home, amb l’efecte hivernacle i de disminució de la capa d’ozó, i pot afectar negativament el principi de la VIDA. Tots sabem que la LLUM natural és imprescindible per a la humanitat: fotosíntesi, energia, relativitat, germinació, etc., però no és ara el moment de relatar-ho.
La LLUM artificial, que sí depèn de l’acció humana, ha evolucionat històricament d’una manera vertiginosa, però en el fons pretén el mateix: IL·LUMINAR-NOS DE LA FOSCOR. Les primeres llums artificials (FOC) es produïen amb la combustió de teies, oli, cera, gras, etc., i ara, modernament, per l’electricitat. Les principals etapes d’aquesta evolució van ser: El 1785, Quinquet va perfeccionar les làmpades existents amb un tub (quinqué) que va suposar ja un gran avanç. El 1810, Londres es va il·luminar amb làmpades de gas, que a Barcelona no van arribar fins el 1842. Però podem dir que de veritat comença una nova era quan, el 1882, Edison il·lumina Nova York amb làmpades elèctriques incandescents (filaments). Queda així inventada la LLUM ELÈCTRICA, i a partir d’aquesta LLUM artificial el procés evoluciona a tal velocitat que pareix imparable. LLUM de neó, de mercuri, de vapor de sodi, d’argó, làser, etc. etc.
Nous descobriments com les LLUMS monocromàtiques (d’un sol color),
infraroges (de freqüència inferior a la LLUM roja), LLUM ultraviolat (que no és percebuda per l’ull humà), etc., que es fan impossibles de descriure en aquest article, serien arguments suficients per a donar a la LLUM un paper primordial en les nostres FESTES i, sobretot, incorporar eixa tecnologia a la GAIATA.
Tot l’espectacle de l’arc iris es pot fer amb les noves tecnologies, i els sistemes òptics (ull, telescopi, microscopi, etc.) que ho permeten a partir dels rajos difusos, que reenvien els objectes il·luminats, obtenint imatges engrandides, disminuïdes o espectacles de SO i LLUM espectaculars, com ja s’han fet en Magdalena Vítol, Presentacions, Encesa de Gaiates, etc. Hem descrit molt sumàriament tot això perquè ens adonem de la importància de la LLUM en la Festa, si de veritat volem fer de la GAIATA, ¡ LLUM DE FESTA !
Podríem parlar d’altres classes de LLUMS, com la directa (no sotmesa a difusió ni reflexió) o la indirecta o reflectida, o a mitja LLUM (poca claror), a plena LLUM, etc., però a Castelló es disposa d’una tecnologia puntera, com ja s’ha demostrat, que podria ser capdavantera en la construcció de monuments artístics de LLUM (GAIATES).
La GAIATA seria avui en dia un referent interior i exterior si, aplicant tota aquesta tecnologia, haguera evolucionat en grandària i dimensió. En sis metres d’altura no es poden aplicar totes aquestes noves formes de LLUM. Imitacions de LLUMS zodiacals (clars de lluna), acromàtiques, LLUM freda, LLUM negra, polaritzada, etc. que, incorporades a la GAIATA MONUMENTAL, serien inimitables i símbol emblemàtic de la nostra Magdalena.
No em cansaré de dir-ho: LA GAIATA és l’únic SÍMBOL DIFERENCIADOR d’altres festes i és l’únic CAMÍ per a eixir a l’exterior. Tots els altres experiments estan irremediablement abocats al fracàs com ja s’ha demostrat reiteradament. La gent vol un referent diferents i la GAIATA MONUMENTAL és un símbol diferent de tots els pobles de l’Estat, i quasi del món.
La GAIATA té possibilitats infinites, però si ens tanquem en el que estem fent actualment, els resultats estan a la vista, no cal parlar-ne més. O evoluciona o es mor, així de clar.
La LLUM també té altres significats figuratius, que en fan un símbol magistral i que ens beneficia en tota la nostra “parafernàlia” magdalenera: Donar a LLUM (nàixer), a plena LLUM (sense dissimular), traure a la LLUM, Segle de les LLUMS (il·lustració), etc., són accepcions simbòliques que ens correspon històricament. Volem destacar-ne un pel seu simbolisme: La LLUM de la raó és el coneixement que tenim de les coses per obra de la intel·ligència, i és el que voldríem i hem intentat argumentar en aquest article, per a fer de la LLUM el centre de la nostra FESTA.
En les Festes de la Magdalena, el que fem és celebrar el naixement (donar a LLUM) d’un poble nou. Celebrem la vinguda de la LLUM nova, nascuda de la FOSCOR, simbolitzada per la GAIATA (lluminàries antigues). La GAIATA és la LLUM del cel que fecunda la nova TERRA (CASTELLÓ) amb una fotosíntesi de la Natura. La LLUM renaix feta GAIATA i ens il·lumina el nostre dubtós camí de cada dia, que encara no hem trobat per falta de valentia.
En dues ocasions hem trobat o hem intentat fer de la LLUM el centre de la nostra FESTA: Quan Boïgues va fer la Gaiata de la Ciutat i es va quedar a mitges, i amb l’Encesa de la Gaiata Utòpica al Passeig Ribalta, dins de l’Homenatge Popular a la GAIATA. En dues ocasions, la LLUM era i és en el CENTRE. En l’actualitat, en l’Encesa, la LLUM és el símbol, el centre; però si l’Encesa es queda en un acte més, sense aprofundir en l’aspecte evolutiu de la GAIATA com es va iniciar (GAIATA UTÒPICA), llavors quedarà en això, un acte més o menys atractiu, però no res més. La intenció, i ho dic amb coneixement de causa, no era eixa: era, i ho afirme rotundament, fer la GAIATA una utopia, un monument de dimensions infinites perquè fóra símbol i centre de la nostra FESTA, i també fins i tot de Castelló.
Per a finalitzar, un poema d’esperança, recitat durant l’Encesa de les Gaiates del Passeig Ribalta, II Homenatge Popular a la GAIATA.
LA LLUM
Constel·lacions d’Aquari i d’Ariel,
amb vosaltres la nit és un mar de secrets i llums,
mirant les vostres figures esveltes i belles enmig del cel
nosaltres sabem dels desitjos del món i dels perfums
dels anys, de la vida sempre incerta i fidel.
Que es faça la llum, que esclaten els matins
i els crepuscles, que s’airegen els neguits i les mans
responguen preguntes ancorades ben endins!
Que siga la llum de les gaiates signe immutable dels humans,
senyal de festa, camí de projectes i esperances,
sender on abandonar dubtes, angoixes i recances,
habitacle encès on viure el sentit d’un poble
obert a la història i al futur però, sobretot, poble!
Que es faça la llum en cada Gaiata, que s’esvanisca l’ombra,
que la festa comence, i que siga per a tots els castellonencs
crit de saviesa, oblidança de la quotidiana penombra,
paraula il·luminada des d’on buscar - amb perseverança - tots els anhels !
