Desfilada final de festes
Manuel Carceller Safont
Llibret Gaiata 8, 2012.
Les festes de la Magdalena del 1969 representaven el vint-i-cinc aniversari de la seua renovació. Aquella celebració va comptar amb alguns actes nous, que van formar part del programa oficial. El 1969 va ser la primera Magdalena amb reina infantil -Maria Asunción Adsuara Segarra-, amb mocadors verds per a la romeria, amb Mesó del Vi i cós multicolor i, sobretot, amb una desfilada final de festes, celebrada el diumenge 16 de març.
Van participar, per ordre ascendent –a diferència d’ara– les dotze comissions gaiateres, de la 1 a la 12, amb les respectives madrines, dames i presidents; el capítol de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta; les dames infantils i la reina infantil; les dames de la ciutat, la reina de les festes -Mercedes Dols Nicolau- i els membres de la Junta Central, presidida per Joaquín Pitarch Roig. Les diferents comissions de sector van estar acompanyades per les gaiates individuals propietat de l’Ajuntament, que són conegudes com a gaiates gremials. Tancava la comitiva la Banda Municipal de Castelló.
Estava previst que les estudiantines participaren també en la desfilada final. Havien vingut a Castelló grups musicals de les facultats de Dret i de Medicina de Barcelona, de Pèrits Industrials, d’Econòmiques i d’Arquitectura de València, a més de les de Farmàcia de Granada, del col∙legi major San Pablo i de l’Escola d’Agrònoms de Madrid i de Veterinària de Zaragoza; a més de Magisteri i del col∙legi de la Consolació de Castelló. Els conjunts estudiantils havien participat la vespra, el darrer dissabte magdalener, en el I Festival Nacional de tunes universitàries, que va ser un exemple de mala organització. Pel que sabem, va fallar quasi tot, i no van participar en l’acte de cloenda d’aquelles festes.
La primera desfilada final de la Magdalena va partir de l’avinguda Rei En Jaume i va passar pels carrers del centre que avui es denominen Ruiz Zorrilla, Gasset i Major, fins arribar a la plaça Major, on després va començar l’acte del Magdalena Vítol. La traca final, un any més, va ascendir fins a la zona de campanes del Fadrí.
Resultava evident que, fins aquell moment, un dels problemes mal resolts de la programació de les festes de la Magdalena era l’acte final. El Magdalena Vítol havia passat de voler ser un homenatge a les gaiates a una trobada col∙lectiva abans de la traca final. Sens dubte, la desfilada final de festes va ser una idea que va reforçar el sentit d’esclat col∙lectiu abans de la cerimònia de cloenda. La participació dels representats festers i del poble es preveia trencant el protocol, amb balls i rialles. L’espectacle mostrava un innegable esperit popular, i un cert aire democràtic, amb la barreja de representants festers i membres del poble. Al cap i a la fi, per damunt dels actes del programa, la novetat més notòria de les festes del 1969 va ser la major participació ciutadana al carrer, que va crear un ambient d’animació a la ciutat com no s’havia conegut als anys anteriors.
Uns anys després, el 1972, les festes de la Magdalena van comptar amb una improvisada i particularíssima desfilada final, organitzada per la comissió de la gaiata 6 i per l’expedició de Casa València a Barcelona.
