Castells de Foc
José Nebot Peñarroja
Llibret de la Gaiata 8, 2010.
La introducció de màquines en els tallers de producció ha sigut el tercer gran revulsiu en la pirotècnia. El piló, la baqueta i la maça de fusta han sigut substituïts per premses hidràuliques. Del tradicional mantejat i grallatge dels grans de color, s'ha passat als recipients troncocònics. coneguts en la professió per "carabasses", on es fabriquen les boles o estreles de color, de diferents mides, depenent de la seua finalitat. I en definitiva, s'ha anat transformant l'energia per a posar en moviment les ferramentes. De menar manualment per a fer rodar els bombos o molins de fabricació de pólvora, s'ha passat a accionar-los amb sistemes hidràulics o pneumàtics. Però és en els resultats on la gent, lògicament, adverteix aquests canvis. En els espectacles. El públic s'ha adonat que un espectacle funciona pràcticament sol. No veu el coeter amb la seua colla al bell mig d'un sembrat de canons o morters o candeles amb els seus minats o botafocs. Els més entesos saben que amb això tot el món ha eixit beneficiat. D'una banda es guanya en seguretat dels operaris, i de l'altra el públic gaudeix d'un espectacle amb millor qualitat.
A tots els artificis se'ls adapten uns dispositius que s'activen elèctricament; i que es connecten entre si formant series de tir, de manera que, en prémer un botó, tots aquests unfladors s'inicien alhora. Són diversos els sistemes que adapten aquesta forma de tir. El més comú es compon d'una caixa que conté una font d'alimentació i una sèrie de circuits que s'accionen manualment. D'aquesta forma s'encén un artifici o una sèrie d'artificis. Altres mecanismes contenen un temporitzador que actua automàticament una vegada programat. La potència i el nombre de línies els determinarà la magnitud del mateix espectacle. Un espectacle de la Nit de Foc a València pot tindre, amb aquest sistema, aproximadament unes 80 ordres de tir, i per la seua ubicació emprar almenys 5.000 metres de cable.
Una variant d'aquest sistema introdueix el radiocontrol, i elimina gran part dels cables de la instal·lació; però és un sistema que perquè siga fiable requereix equips molt sofisticats i que encareixen molt el sistema.
Els equips que incorporen programes d'ordinador i tecnologia digital són els que actualment estan més en auge per a 1a realització de grans espectacles. Amb ells es poden disparar distints artificis en sèrie separats per centèsimes de segon des de distints punts i que l'espectador els percep com si foren un únic element. Són cèlebres les imatges de l'espectacle de la torre Eiffel de Paris de l'any 2000, en el qual els artificis s'encenien de dalt cap avall i al revés en repetides ocasions.
El màxim exponent de l'espectacle en pirotècnia va de la ma de música: el piromusical. Conjugant els focs i la música, aquesta sembla quedar, fins i tot, en un segon pla, portant el guió de l'obra. El públic sap que aquests dos han d'anar a l'uníson i la major part de les vegades encoratja els artificis per a recolzar-los en aquest acord.
Actualment els espectacles multimèdia realitzen dissenys en els quals empren altres elements per a conformar els espectacles com les llums de colors, rajos làsser, elements figurants, enormes pantalles de televisió, actors ... Alguns d'ells estan molt aconseguits i s'institucionalitzen en alguns parcs temàtics. Uns altres, en canvi, es tracten de grans produccions que es realitzen per a celebrar algun esdeveniment, A pesar de tot, la qualitat dels productes emprats en un espectacle és la base principal per a garantir uns bons resultats.
Molt important també conèixer exactament on se'n va a procedir al muntatge dels focs i la ubicació del públic. Llocs envejables i únics per a aquesta classe d'espectacles són les platges de Tarragona i Sant Sebastià.
La meteorologia és la gran relegada en aquest àmbit. Més que la pluja, el vent pot influir. i molt, en el resultat de l'espectacle. En una nit calmada el fum impedeix veure els efectes dels artificis; i al contrari les forts rafegues desfan les composicions dibuixades sobre el cel.
No seria la primera vegada que els comentaris de la gent, al final d'un espectacle, foren d'impotència pel fum o la humitat de l'ambient que ha impedit gaudir d'un bon castell.
* José Nebot Peñarroja és llicenciat en Història, branca Geografia; des de 1996 és gerent de la pirotècnia Peñarroja de la Vall d'Uixò. L'empresa va ser fundada l'any 1898 per José Peñarroja Huvet, besavi de l'actual gerent. Després va ser José Peñarroja Cubells que va dirigir l'empresa. José Nebot va agarra el testimoni de sa mare, Vicenta Peñarroja Fas.
Pirotècnia Peñarroja des de fa deu anys participa en les mascletades de les Falles de València; també ha disparat a Alacant i a Castelló. Ha participat en concursos internacionals com el de Sant Sebastià o Tarragona. Actualment també prepara els productes pirotècnics que la companyia "Xarxa Teatre" utilitza en els seus espectacles.
