Campionat Mundial de Boli
Edició 2012 (XXIII Campionat Mundial de Boli): Aquesta ha estat la classificació: 1.- Colla Els Trons 2.- Colla Els Polluts 3.- Colla Sagrantana
Els trofeus els han lliurat les Reines Carla Collazos i Maria España. Aquest campionat ha estat possible gràcies a la Colla Xupla-xarcos i la col·laboració de El Corte Inglés i la Junta de Festes.
---------------------------------
Joan Josep Trilles i Font
Llibret gaiata 8, 2012.
Quan des de la Gaiata 8 em van triar, un any més, per participar en el seu llibret de festes i em van encomanar parlar del boli, no ho vaig dubtar, de seguida vaig cercar el retall de premsa (Castellón Diario, divendres 23 de febrer de 1990) que Josep Antoni Pradells em va enviar sobre el III Campionat Mundial de Boli, Magdalena 1990.
Aquesta informació no deixà de sorprendre’m, sobretot al veure la dotació dels premis 150.000 pessetes pel guanyador i 75.000 pessetes pel segon classificat. Crec que l’aposta que feren Javier Rodríguez Zunzarren (Piscinas Lica) i la Junta de Festes de Clemente Agost l’any 1988 va valer la pena. Cal recordar que en el primer Campionat els premis eren de 100.000 i 50.000 pessetes. Actualment, als equips guanyadors se’ls lliuren trofeus dels patrocinadors.
Però aquesta ressenya em va obrir un camí que simplement he començat i que m’ha portat a veure molts detalls de com es va parir el Campionat Mundial de Boli. Recorda Miguel Pastor García que un grapat d’amics es van reunir en un dels bars que hi ha al voltant de Santa Clara i van decidir recuperar un dels jocs tradicionals que gairebé tots havien jugat de menuts. No ho van dubtar, van decidir que seria el boli i com que no hi havia reconegut a nivell mundial cap competició, decidiren organitzar per a les festes de la Magdalena de 1988 el I Campionat Mundial de Boli de l’ 11 al 13 de març a l’andanada central del passeig de Ribalta.
Aleshores buscaren a Amat Bellés i Roig, celebrat cartellista, per tal que els fera el cartell, amb el personatge que ens ha arribat fins avui amb diferents modificacions.
També van editar un full per tal que tothom reconeguera el joc en una sentida reivindicació de l’espai lúdic dels nostres carrers. Aquesta era la introducció del fullet: [...]
REENCONTRE EN EL CARRER
El <<BOLI>> es jugava als carrers de Castelló fins que aquestos foren envaïts pel tràfic rodat.
El <<BOLI>> consisteix, en essència, en allunyar al màxim a colps de paleta el propi <<BOLI>>, consistent en un xicotet tros de branca de taronger, al qual se li haurà fet punta als dos costats per poder elevar-lo amb un colp.
Es juga en equips de quatre persones i mentres un equip té el servei de llançament del BOLI, l’equip rival intenta empomar-lo. [...]
Aquest grapat de gent compromesa van saber bressolar-se per la Junta Central de Festes (que per cert, encara estava als baixos de l’Ajuntament) i de Piscinas Lica del carrer de Sant Lluís. Qui els anava a dir que enguany celebrarem el XXIII Campionat Mundial de Boli. Cal recordar que sols es va deixar de jugar en les festes dels anys 1992 i 1993. A partir de 1994 la Federació Colles (acta de fundació de 14 d’octubre de 1993) amb la Conlloga Matapoll i Tots per terra es van fer càrrec del campionat.
La meua recerca em porta al carrer d’Amunt, al Borsalino, a parlar amb Juanjo Selma i la seua dona Rosamari. Fan memòria i recorden que el 1988 pagaren les samarretes de l’equip del Borsalino, eren d’un verd fosforescent i estava format per: Toni Riaza, Ximo Andrés, Ricardo Peris i Tico Navarro. Quedant com a suplents: Valentín del Banc Atlàntic que feia d’aiguader, Manolo Cerdá i Clemente Miró. Van quedar subcampions i recorden que el campió fou el Grup Grapa gràcies al Tigre de Grapa que en una jugada en què el boli va caure a la bassa dels peixets, sense pensar ni un instant, es va tirar a l’aigua i va guanyar el punt. Al bar trobem un trofeu de 1991 que fa referència a les festes d’aquest any.
Però quins són els que estan en la foto de 1990? El que està a terra és Vicente (Tico) Navarro Fibla, a la seua dreta, segut Eduardo Mas del Río i a l’esquerra Miguel Pastor García. Drets de dreta a esquerra tenim a Pepe Arcusa, Josep Antoni Pradells, Javier Rodríguez Zunzarren (Piscinas Lica), Amat Bellés i Roig (amb els seu cartell), Francisco Solsona Garbí (aleshores president de la Diputació), Ximo Andrés (Granulite), Benjamín Garcés (Maquiver) i Vicent Farnós de los Santos.
Moltes coses han passat durant aquests anys, la nostra ciutat, la nostra festa, gràcies a aquest singular campionat, ha tingut un espai preferent en el món dels jocs tradicionals. Es juguen campionats a nivell autonòmic i a Castelló es juguen també campionats infantils i juvenils en una forta aposta de la Federació Colles de Castelló.
Els jocs tradicionals són part del patrimoni viu que hem heretat dels nostres pares, dels nostres avis. Aquests jocs estan arrelats a casa nostra, al nostre poble, a la nostra comarca. Aquests jocs tradicionals hem de considerar-los com un bé cultural i simbòlic, que mereix ser preservat, protegit i admirat, sense perdre mai el seu aspecte lúdic.
La nostra societat evoluciona molt ràpidament i els xiquets accedeixen amb facilitat al món del joc, perdent a la vegada la creativitat que tenien els infants d’abans. Avui tot ho donen fet, hi ha abundància, abans s’havia d’enginyar un mateix el joc, el joguet per poder entretenir-se, amb els mitjans més simples.
Llavors un d’aquests jocs, el nostre boli, per damunt d’eixa tradició, de la seua arrel, no té un marc propi, ja que en molts dels casos, amb variants ben definides igual es juga per exemple: El pic i pala a molts indrets com Almussafes, Benaguasil, Torrent, Gandia, Alaquàs..., i també a la comarca d’ Els Ports; escampilla a Benicadell; billorda a Càceres; bèlit a Girona, Amposta, Vilassar, Olot...; bòlit a Vilassar, Olot...; a Itàlia l’anomenen Il tirolo o lipe i també Lo S-cianco (Lippa) concretament a Verona; i a La Plana de Castelló que se li anomena “Jugar al boli”.
Per finalitzar aquest estudi sols vull recordar que tot açò ha estat possible gràcies al treball d’un grapat de gent que creia en aquest joc tradicional, que gairebé tots havien jugat de menuts, aleshores, gràcies al suport en un primer moment de LICA, i comptant sempre amb la col•laboració de la Junta de Festes de Castelló, la Conlloga Matapoll va fer possible el que avui és una realitat ben viva. El nostre campionat és un referent a les festes de la Magdalena.
Tenim junt al Segon Molí, el Parc de Jocs Tradicionals “El boli”, amb l’assessorament tècnic de l’Escola Autonòmica de Jocs Tradicionals i el suport de l’Ajuntament de Castelló, concretament de l’ Institut Municipal d’Etnografia i Cultura Popular, el qual ja és un referent per a les escoles de la nostra ciutat.
El camí ha estat llarg, però estem satisfets, doncs al voltant d’aquest parc, portem a terme un ambiciós projecte, amb la recuperació dels Jocs Tradicionals. Organitzem cursos de monitors en aquesta modalitat; fem trobades amb escoles; l’oferim a tots els ciutadans; fem programes per a famílies; programes que interaccionen al xiquet amb la gent gran... En definitiva, dinamitzem aquest parc i a la vegada, recuperem tota mena de jocs.
M’oblidava, al febrer de 2009, a la nostra ciutat celebrarem un Congrés Internacional de pic i pala, boli i escampilla amb participació de representants de França, Itàlia, Madrid, Galícia, País Basc, Catalunya i Comunitat Valenciana amb una molt gran recopilació de materials al voltant del boli.
I tot per una aposta d’un grapat de gent que va apostar per les tradicions del seu poble.
Enguany arribarem a les quinze edicions del Magdalena Circus, mostra de noves tendències circenses que forma part del panorama festiu castellonenc des de 1998. És un exemple de com poden evolucionar unes festes a l'abric de la cultura i de l'èxit popular, una mostra d'oferta festiva no exactament arrelada a les nostres tradicions però que s'ha vist consolidada amb el pas del temps.
El programa de les festes de la Magdalena constituïx una voràgine d'actes, espectacles i ofertes de la major varietat imaginable. Bé és cert que les festes evolucionen molt més que el seu programa, i m'explique: si un es llig d'una tirada el programa de quatre anys consecutius, li pareixerà que les festes són el mateix any rere any. I no és així. Els actes van evolucionant i el seu caràcter canvia encara que no canvie el nom.
En el cas que ens ocupa, el Magdalena Circus, es va partir de zero al llarg de 1997. Com va sorgir? A sant de què el circ s'obri un buit en el programa d'actes de les festes fundacionals de Castelló? Va ser fruit de la reflexió, de fixar quines eren les necessitats, d'una bona idea i de trobar els professionals que podien portar-la endavant.
Fem un poc de memòria. Eren els anys posteriors a què es va intentar renovar el concepte de l'anomenat Cós Multicolor. Del Cós passem a l'Esclat de Llum i d'este a una festa de l'animació en l'Avinguda del Mar. Entre accidents, incidents i falta de connexió amb el públic, la veritat és que eixes idees no van quallar. És el problema de no tindre un laboratori de festes: les novetats cal provar-les sobre el terreny. I calia buscar una alternativa.
En tot cas, ja aleshores estava clar que les festes havien de desenvolupar-se en el carrer i amb un protagonista imprescindible: el públic. Fins eixa data, la programació infantil es basava en una sèrie d'espectacles que es realitzaven a la vesprada en la plaça de Santa Clara. Eren una sèrie d'espectacles no vertebrats i amb una qualitat molt variant, de molt bons a molt fluixos.
Sense saber-ho, aquella Junta de Festes funcionava aplicant els criteris que hui s'identifiquen amb gestió de la qualitat i, en concret, hi havia un “grup de millora” en el si del qual es van fixar els criteris de la nova activitat: havia de ser en el carrer i tindre com a destinatari als xiquets.
Es van remenar diferents idees, algunes de les quals després han sigut aprofitades. Es va demanar assessorament a professionals. Es van buscar les alternatives possibles. Tot eixe procés va durar mesos, fins que va arribar una documentada proposta que va fer obrir els ulls com a plats als components d'aquell grup (vicepresidents i presidents de la Junta). Van ser les primeres “víctimes” del Magdalena Circus. Circ en el carrer. Circ sense carpes. Circ en el centre de la ciutat. Circ internacional. El “mai vist” a l'abast de les festes de Castelló. I damunt combinava perfectament amb una altra de les apostes de la Junta de Festes des de l'any 93: el Tombacarrers
Era una proposta que complia els requisits inicialment fixats i firmat com tants altres bons projectes, per Xarxa Teatre. Ells tenien els coneixements, els contactes i la infraestructura necessària per a fer que eixa bona idea es convertira en un èxit.
Segons este relat, el Magdalena Circus va nàixer substituint al Cós Multicolor i l'Esclat de Llum (absents del Programa de la Magdalena del 1995 al 2001) i als espectacles infantils que es realitzaven en la plaça de Santa Clara. I aquest va ser, en el cor del sector Portal de l'Om, el primer escenari del Magdalena Circus.
I així, en la Magdalena de 1998, amb prou temor per part de tots els impulsors (la Junta i els professionals) arranca la I Mostra Internacional de Circ al Carrer, Magdalena Circus. La Junta de Festes volia deixar ben clar que era una aposta important, per la qual cosa va decidir que assistira la Reina Infantil amb les Dames de la Ciutat Infantils a la primera representació. I dels acompanyants de la Reina van arribar els primers informes via telefònica: “Escolta, açò és un èxit, no cap un agulla i hi ha un ambientàs”. Una vegada més, el públic, la ciutadania de Castelló, havia donat el seu veredicte. Esta vegada l'experiment havia eixit bé i els nervis de l'estrena es van esfumar.
En les primeres edicions va ser Rosanna Muñoz la coordinadora de l'activitat. Injust seria no anomenar-la a ella, que va tindre l'encert de convertir una bona idea en una brillant realitat, de la mà de prestigiosos professionals del circ, que des del primer moment van formar part del Magdalena Circus. L'altre protagonista important va ser el públic, que va acceptar la nova oferta amb inusitat interés fins al punt que després de la primera edició ja va haver-hi qui va proposar un canvi d'ubicació que, va arribar poc després.
Afortunadament, les Juntes de Festes posteriors han continuat apostant i potenciant l'esdeveniment. Algun moment de dificultat s'ha passat, algun nuvolot s'ha cerndut sobre la convocatòria, però afortunadament, s'ha anat superant. No podia ser d'una altra manera, ja que el Magdalena Circus és un exemple de com els organitzadors de les festes han fet cas, una vegada més, al Pregó de Bernat Artola i no s'han supeditat a “límits estrets d'ambicions massa modestes”.
Amb eixe esperit i amb cap altre ha d'afrontar-se l'evolució de les festes. Mai ha de conformar-se ningú amb, simplement, complir l'expedient. Cada dia, cada acte, ha de ser el millor que mai s'ha organitzat, almenys mentres s'està ideant. Així han treballat totes les Juntes de Festes des que en 1988 es va constituir la Fundació Municipal de Festes, Juntes a les quals, quan pareixem abocats a un canvi en el sistema de gestió de les festes, voldria expressar el meu reconeixement.
Amb eixe esperit de millora contínua va nàixer el Magdalena Circus: analitzant què feia falta, demanant assessorament i trobant un camp en què es podia créixer any rere any. I així hem arribat al temps actual.
Els primers xavals que van disfrutar del Magdalena Circus hui estudien batxillerat o són universitaris i viuran les festes d'una altra manera, segur. Però el Festival seguix ací, obtenint referències en la premsa especialitzada, sent una cita important per als professionals d'eixe món i reunint 2.790.000 entrades quan ho busques en Google o bé 321.000 quan ho fas en el cercador Bing, prou més restrictiu.
Però les cares de sorpresa, les rialles i somriures, la boca oberta i els ulls com a plats de xiquets i majors continuen essent els únics indicadors vàlids que aquella va ser una bona idea i que està vigent quinze anys després.
